La impotència de no poder pujar una escala

Francesca Febrer du molts d'anys lluitant contra l'eliminació de les barreres arquitectòniques, sobretot al seu municipi. Però, després de la reunió mantinguda a l'església de Montuïri el juny passat per decidir el futur de la col·locació d'una rampa, li semblà que li queia el món a sobre. Els comentaris que s'hi sentiren la deixaren molt decebuda. «Els minusvàlids tenim una lluita constant, cada dia, cada dia, i la gent hauria de ser més sensible, més oberta». Referint-se als Graons, Febrer assenyalà que «aquests no són tan sols per anar a l'església, són una part de la plaça de Montuïri».

Un dels fets més dolorosos per a ella és que una de les excuses esgrimides pels assistents a la reunió de l'església, fos que la rampa es menja un tros de la plaça, quan de cap a cap d'any hi ha cotxes aparcats que ocupen el doble d'espai.

El que per a ella ha fet vessar el tassó ha estat la celebració d'una part important de la fira dalt dels Graons. Tant na Francisca com el seu marit circulen per l'empinat poble de Montuïri amb una cadireta elèctrica, i «el dia de la fira, quan érem en aquella plaça i vàrem veure que no podíem visitar un dels espais més importants de la fira i alhora un racó emblemàtic del poble, la ràbia i la impotència que vaig tenir no puc explicar-les».

Així mateix, Febrer assenyalà que no comprèn com les administracions públiques saben que han de complir la Llei d'accessibilitat durant l'any 2008 i no fan res en aquest sentit. «Des que estrenaren el pavelló cobert, demanam una cadira per accedir-hi», es lamenta.