Govern i Madrid pactaran el destí dels 2.500 milions després dels comicis

L'Executiu autonòmic proposarà on ha d'invertir l'Estat i PP i PSOE ja pensen en el tren

Estaràs, Martín Soledad, Antich i Salom, els negociadors balears somriuen un pic assolit l'acord per l'Estatut

Quim TorresPalma24/11/06 0:00

El Govern balear i l'Executiu central no pactaran, fins després de les eleccions autonòmiques del 27 de maig, on es destinen els aproximadament 2.500 milions d'euros d'inversions de l'Estat a l'Arxipèlag, que es preveuen al nou Estatut per als set propers anys. Tant PP com PSOE reconeixen que el ferrocarril serà una de les àrees receptores d'inversions. Així ho avançà ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Lluís Ramis d'Ayreflor, qui també recalcà que el Govern tindrà un paper actiu a l'hora de decidir on s'inverteixen els doblers. Tant és així que serà l'Executiu autonòmic qui proposarà els convenis necessaris per vehicular aquestes inversions. Amb tot, la darrera decisió serà de Madrid i les àrees on es podran materialitzar les actuacions vénen acotades en el nou Estatut. De fet, el segon punt de la disposició transitòria vuitena del text ja preveu que «per fer front a aquest compromís inversor, el Govern de les Illes Balears proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda els oportuns convenis per a l'execució dels programes i accions estatals sobre transports, ports, medi ambient, ferrocarrils, carreteres, obres hidràuliques, protecció del litoral, costes i platges, parcs naturals i infraestructures turístiques». Una Comissió Mixta s'encarregarà del seguiment de l'execució d'aquests compromisos.

Ramis també informà que la clàusula finalment inclosa a l'Estatut era, «amb rebaixes», la segona de les quatre propostes que el Govern presentà a la reunió de dimecres. Segons els càlculs de l'Executiu autonòmic, si es garanteix la inversió mitjana per càpita de la resta de comunitats de règim comú es passaria dels 200 milions d'euros d'inversió anual de l'Estat, a més de 290 milions. La suma dels set anys amb la conseqüent evolució a l'alça suposaria els 2.500 milions apuntats. Però el nou Estatut també crea un fons permanent de finançament per compensar la insularitat, al marge del sistema de finançament autonòmic. Aquest fons dotaria actuacions en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca. Seria també una comissió mixta la que decidiria. La vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, apuntà ahir que aquest fons s'ha de sumar als 2.500 milions d'inversions, perquè abans que passin set anys es pot aprovar la nova llei de Règim Especial que creï aquest instrument.