Vestir de moda i casar de gust!

El cert és que d'uns anys ençà Palma s'ha convertit en l'escenari on molts de joves dissenyadors exposen les seves creacions més cridaneres i poc vistes. A la botiga Piel de gallina, vora l'església de Santa Eulària, n'hi ha una bona mostra.

El propietari és un d'aquests dissenyadors que idea noves creacions fetes amb materials reutilitzats. «Ara per ara, el més novedós són aquestes bosses fetes amb cambres de roda de bicicleta -comenta-. Es tracta d'un material molt resistent i que pot aguantar molts d'anys!». El preu de les bosses, però, també és gustós. Van dels 50 als 130 euros depenent de la mida. «És que les cambres són molt males de cosir. Duen molta de feina!», ho justifica el venedor. «La tendència actual és fer creacions amb materials reciclats, donar-los una vida després de la mort», diu el propietari de Piel de gallina.

Pel que fa al nom de la botiga, diu que «el vàrem triar perquè fa referència a com se't posa la pell quan experimentes algunes sensacions. Això és el que pretenem amb els objectes que venem: provocar sensacions i que el pèl se t'atedreci i la pell se't posi com la d'una gallina!». Una altra de les bosses que fan que ens l'haguem de mirar un parell de vegades és una que està feta amb una estoreta antillenagadissa de banyera. El seu disseny és inconfusible. L'estoreta està doblegada de tal manera que les ventoses queden per la part de defora i li donen una imatge atípica.

Zas és una altra botiga d'aquestes característiques. Es troba al barri de la Gerreria. Algunes de les bosses que venen també són creacions pròpies. «Ens agrada fer estampats florejats, d'aquells que s'usaven als anys vuitanta», comenta el propietari de Zas. Flocs, llaçades i borles són alguns dels complements d'aquelles bosses que agraden a les al·lotes més fashions. «I és que no hi ha temps que no torn!», diuen. El que passa és que actualment hi ha qui reivindica els teixits anomenats «horters» per dotar-los d'una estètica contemporània.

L'únic emperò que tenen aquestes creacions és l'elevat preu. Els creadors, tanmateix, reivindiquen poder viure de la seva obra. Alguns es queixen del poc ajut institucional que reben i que a l'Estat espanyol es dóna poca empenta als qui en volen viure.

El disseny ha trobat un mercat d'on poder estirar: és la creació de productes amb materials reciclats. En un món on, cada cop més, tot es llença quan quasi no està esquinçat. Hi ha qui reivindica una muda que sembli que te l'ha deixada el teu germà gran, que t'has posat el vestit de la tieta, que el tenia guardat en el cul de la caixa i ja feia olor de bolles d'arnes; o que l'has trobat al contenidor del cap de cantó. El cert, però, és que quan visitam una d'aquestes botigues els preus escarrufen i la imatge que projecten els models «com si s'arrossegassin» no es correspon amb els preus de la roba que porten.

Per tant, i com a conclusió, per ser modern «s'ha de fer el desmenjat amb talent», és a dir, fer veure que t'has vestit amb quatre pelleringos, però que realment t'han costat un ull de la cara.

Així és que més que mai tenen vigència aquelles paraules que deien les mares a les fadrines «vestir de moda i casar de gust!». Per ventura el «casar» ja no té vigència, però pel que fa a la moda qualsevol cosa val. Per tant no ens hem d'estranyar si un dia arribam a sentir: «Aqueix, o aqueixa, si s'usàs una moixa morta i tot, s'arribaria a penjar pel coll!

Certament ja no hi res que ens faci girar a darrere, i perquè tot està vist. És per això perquè els joves creadors s'han d'esprémer el cervell per arrabassar-se objectes que despertin l'admiració entre un públic que cada cop està més curat d'espants.