J. TORRES. Madrid.
La proposta d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears superà ahir la presa en consideració al Congrés dels Diputats amb 307 vots a favor i amb les set abstencions d'Esquerra Unida i Els Verds. La majoria de grups aprofitaren el debat per posar de manifest les contradiccions del PP, que havia rebutjat contundentment la reforma catalana i ara avala la balear. Només dos ministres es deixaren veure a l'hemicicle, el d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega. Precisament ella fou la primera a incidir en les contradiccions del PP. La vicepresidenta mostrà la «satisfacció» del Govern central per la proposta balear i aplaudí tots aquells aspectes semblants als de la catalana, com la inclusió en el redactat d'un capítol de drets i deures; la tipologia de competències exclusives, compartides i executives; o d'un títol sobre l'acció exterior.
Pel Govern central, l'arribada a Madrid del text balear «demostra que no ens havíem equivocat i que la necessitat d'emprendre un procés de reformes estatutàries mai fou, com va dir algun líder de la dreta, un desig de governants». I el fet que un estatut impulsat per PP i PSOE reconegui fets diferencials, com la insularitat o la definició com a nacionalitat històrica, evidencia, segons Fernández de la Vega, que els auguris de «disgregació de l'Estat» i de «fissura de la Constitució» només eren un «pretext dialèctic» i que és «fal·laç i demagògic» confondre «igualtat» i «homogeneïtat».
«No és igual a altres -reformes- que han arribat a la cambra», respongué en la seva intervenció la popular mallorquina Maria Salom. La diputada dedicà bona part del seu discurs a marcar diferències entre la reforma balear i la catalana, tot i que sense citar-la. La primera, advertí, parteix de l'acord, defensa la solidaritat i viu en la multilateralitat. La segona, afegí, imposa criteris a altres comunitats, «trenca» la solidaritat i converteix l'Estat en «residual». «No volem ser més que altres però tampoc menys que ningú», sentencià la conservadora, que reconegué que les reformes estatutàries no eren una «prioritat» pel PP.
Amb tot, les paraules de Salom quedaren diluïdes en una mar de crítiques. Les més contundents arribaren per boca del representant convergent Jordi Xuclà, qui advertí que els plantejaments defensats a Balears pel PP «invaliden i impugnen» els plantejaments que al·legaren per oposar-se a l'Estatut català. El convergent, que en tot moment es mostrà a favor de les reivindicacions balears, va retreure als populars que ara defensin singularitats -com la insularitat, la creació d'una comissió bilateral d'hisenda o l'agència triutària pròpia- i reclamin la restauració d'un dèficit històric, quan ho havien criticat per a Catalunya. El mateix plantejament es va poder sentir de la boca del diputat del PNB, Aitor Esteban.
També foren contundents a l'hora de retreure la «demagògia» i la «doble valoració» que fan els conservadors els portaveus d'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà, d'IU-Iniciativa, Isaura Navarro o Francisco Rodríguez, del BNG. Tots tres coincidiren a destacar la «falta de valentia» del text -Cerdà el definí com un «Estatut de segona regional» i criticà les «reivindicacions de focs d'artifici de Matas»- i censuraren, com a intents disgregadors de la llengua, la inclusió de referències a les modalitats lingüístiques al text. El diputat de Coalició Canària, Luis Mardones, fou un dels menys crítics amb el PP i acabà alabant l'acord.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.