Tothom mereix una segona oportunitat. Amb aquesta premissa, la
Fundació Deixalles treballa des de fa més de 20 anys (1985) en
programes dirigits als col·lectius socials més desfavorits, en
situació de risc i d'exclusió social, basats en la recollida i
reutilització de materials cedits per particulars o empreses.
Segons explica el gerent de la Fundació, Toni Pons, un cop els
residus arriben a Deixalles, aquestes persones s'encarreguen de
fer-ne la classificació mitjançant uns tallers: el de fusteria, que
es dedica a la reparació dels mobles usats; el de reutilització
d'electrodomèstics, que consisteix a revisar i a reparar aquests
aparells perquè puguin tornar a ser utilitzats; el de selecció i
classificació de roba i el taller de deixalleria i recollida
domiciliària, que consisteix a carregar els diferents objectes
mitjançant camions per dur-los als centres.
Actualment la Fundació disposa de cinc delegacions a Mallorca
(Palma, Felanitx, Sóller, Llevant i Calvià) i una a Eivissa, però
la seu de la capital mallorquina és la que acumula més casos i
absorbeix el major pes de la problemàtica humana (86 persones
durant el 2005). És un indret dinàmic, situat a la barriada de Son
Gibert, on l'harmonia que es respira entre els treballadors i els
usuaris que participen dels programes de rehabilitació (actualment
28 de les 30 places de què disposa) no fa sospitar, a priori, que
hagi de ser un emplaçament destinat a acollir part del col·lectiu
marginal que viu a les Illes.
La realitat, però, és una altra i pels diversos centres hi han
passat, al llarg del 2005, més de 300 persones que han demanat
auxili perquè en un moment donat de les seves vides perderen el
sentit i les ganes de viure, imbuïts en el pou més profund de
l'existència, on l'esperança deixa de ser una fe i esdevé un
martiri. Són col·lectius desfavorits, discriminats i marginats
socialment perquè els seus patrons de conducta no han pogut
adaptar-se a les exigències d'una societat cada cop més
competitiva.
«Hi conviuen tòxicomans, persones que es troben en la darrera
fase del seu règim penitenciari o que gaudeixen de llibertat
condicional, dones amb fortes càrregues familiars, aturats de
llarga durada, joves menors de 25 anys sense estudis, immigrants a
l'espera de tenir papers, alcohòlics i persones que han patit de
primera mà la violència domèstica», explica Mateu Barceló, un dels
responsables de l'àrea Social de Palma i que porta més de tres anys
treballant per a la Fundació. Són gent que ve derivada des de
distints serveis socials que ofereix l'Ajuntament, Caritas, la
Sapiència o Creu Roja, entre d'altres. «Quan les persones vénen al
centre la majoria estan bastant tocades», comenta Barceló.
Els diferents programes de rehabilitació, adequats a les
necessitats i habilitats personals de cadascú, estan pensats perquè
aquestes persones estiguin al centre com a màxim 18 mesos, passats
els quals se suposa que la persona ja pot adaptar-se novament a la
vida ordinària.
«Normalment, al cap de sis mesos notes una millora de la gent,
veus com la seva imatge, el seu estat anímic i les seves relacions
socials amb l'entorn es transformen en positiu», explica Barceló,
qui afegeix que són molt poques les persones que necessiten tot el
procés, ja que normalment «troben feina abans, per la qual cosa
l'estada mitjana dels pacients sol ser d'uns sis mesos», diu.
A part de treballar, molta gent s'ha d'educar perquè adquireixin
uns certs hàbits de conducta, destaca l'encarregada de la botiga de
roba, Anna Correa, la més veterana de Palma, ja que fa 13 anys que
es dedica a fer feina per la Fundació.
«Sota la meva supervisió tenc una persona que m'ajuda a la
botiga i cada mes anam canviant perquè s'acostumin a fer d'altres
tasques, sempre, però, adequades a les seves habilitats»,
puntualitza Correa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.