Tothom mereix una segona oportunitat. Amb aquesta premissa, la Fundació Deixalles treballa des de fa més de 20 anys (1985) en programes dirigits als col·lectius socials més desfavorits, en situació de risc i d'exclusió social, basats en la recollida i reutilització de materials cedits per particulars o empreses.

Segons explica el gerent de la Fundació, Toni Pons, un cop els residus arriben a Deixalles, aquestes persones s'encarreguen de fer-ne la classificació mitjançant uns tallers: el de fusteria, que es dedica a la reparació dels mobles usats; el de reutilització d'electrodomèstics, que consisteix a revisar i a reparar aquests aparells perquè puguin tornar a ser utilitzats; el de selecció i classificació de roba i el taller de deixalleria i recollida domiciliària, que consisteix a carregar els diferents objectes mitjançant camions per dur-los als centres.

Actualment la Fundació disposa de cinc delegacions a Mallorca (Palma, Felanitx, Sóller, Llevant i Calvià) i una a Eivissa, però la seu de la capital mallorquina és la que acumula més casos i absorbeix el major pes de la problemàtica humana (86 persones durant el 2005). És un indret dinàmic, situat a la barriada de Son Gibert, on l'harmonia que es respira entre els treballadors i els usuaris que participen dels programes de rehabilitació (actualment 28 de les 30 places de què disposa) no fa sospitar, a priori, que hagi de ser un emplaçament destinat a acollir part del col·lectiu marginal que viu a les Illes.

La realitat, però, és una altra i pels diversos centres hi han passat, al llarg del 2005, més de 300 persones que han demanat auxili perquè en un moment donat de les seves vides perderen el sentit i les ganes de viure, imbuïts en el pou més profund de l'existència, on l'esperança deixa de ser una fe i esdevé un martiri. Són col·lectius desfavorits, discriminats i marginats socialment perquè els seus patrons de conducta no han pogut adaptar-se a les exigències d'una societat cada cop més competitiva.

«Hi conviuen tòxicomans, persones que es troben en la darrera fase del seu règim penitenciari o que gaudeixen de llibertat condicional, dones amb fortes càrregues familiars, aturats de llarga durada, joves menors de 25 anys sense estudis, immigrants a l'espera de tenir papers, alcohòlics i persones que han patit de primera mà la violència domèstica», explica Mateu Barceló, un dels responsables de l'àrea Social de Palma i que porta més de tres anys treballant per a la Fundació. Són gent que ve derivada des de distints serveis socials que ofereix l'Ajuntament, Caritas, la Sapiència o Creu Roja, entre d'altres. «Quan les persones vénen al centre la majoria estan bastant tocades», comenta Barceló.

Els diferents programes de rehabilitació, adequats a les necessitats i habilitats personals de cadascú, estan pensats perquè aquestes persones estiguin al centre com a màxim 18 mesos, passats els quals se suposa que la persona ja pot adaptar-se novament a la vida ordinària.

«Normalment, al cap de sis mesos notes una millora de la gent, veus com la seva imatge, el seu estat anímic i les seves relacions socials amb l'entorn es transformen en positiu», explica Barceló, qui afegeix que són molt poques les persones que necessiten tot el procés, ja que normalment «troben feina abans, per la qual cosa l'estada mitjana dels pacients sol ser d'uns sis mesos», diu.

A part de treballar, molta gent s'ha d'educar perquè adquireixin uns certs hàbits de conducta, destaca l'encarregada de la botiga de roba, Anna Correa, la més veterana de Palma, ja que fa 13 anys que es dedica a fer feina per la Fundació.

«Sota la meva supervisió tenc una persona que m'ajuda a la botiga i cada mes anam canviant perquè s'acostumin a fer d'altres tasques, sempre, però, adequades a les seves habilitats», puntualitza Correa.