La Llei general turística, el Pla Territorial i el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT) no permeten la reconversió dels establiments hotelers en habitatges, si l'ús del sòl on estan construïts té només la definició de turístic, segons explica el director general d'Ordenació Turística i Planificació del Govern, Josep Aloy.
Aloy assegura que la problemàtica pot sorgir en tots aquells municipis que no hagin adaptat els seus plans generals al PT i en conseqüència al POOT. El Pla d'Ordenació de l'oferta Turística exigeix que el sòl només tingui un ús, residencial, turístic, assistencial o el que pertoqui. Aquells ajuntaments que no tenguin una definició clara d'aquest aspecte poden ser els que presentin dificultats a l'hora de resoldre les peticions de reconversió dels empresaris.
En tot cas, si l'ús està clarament definit, no hi ha discussió i perquè els hotelers poguessin fer habitatges en sòl turístic, s'hauria de canviar la llei. Si l'ús és residencial, Josep Aloy recorda que s'haurien de sotmetre després a les normatives urbanístiques i modificar altures, metres dels apartaments, etc. per complir la legalitat.
A l'actualitat només 8 dels 53 municipis mallorquins s'han adaptat al POOT; són els d'Alcúdia, Artà, Calvià, Campos, Muro, Palma, ses Salines i Sóller, segons dades del Consell. Aloy considera que són «molt pocs» i que s'evitarien problemes si tots hi estiguessin.
Per reconversió s'entén també la possibilitat d'eliminar un establiment per construir-ne un de nou. En aquest sentit, Aloy alerta que la no adaptació al PT i al POOT també posa fre a aquesta alternativa i per tant a les inversions hoteleres.
La construcció de nous hotels i per tant la possibilitat que Mallorca pugui oferir nous productes o modernitzar els actuals només és possible segons la Llei a través d'un intercanvi de places. El POOT preveu que els ajuntaments reservin unes àrees de reconversió per poder fer això, explica Aloy.
Aquestes se situarien a segona línia i haurien de tenir unes característiques determinades de categoria, espai i oferta complementària. Els empresaris interessats a construir-hi haurien de comprar places a un altre lloc, esbucar l'edifici, cedir el terreny a l'Ajuntament i aquest els donaria un espai d'aquestes àrees de reconversió, tal com preveu el Pla Territorial. El problema que hi veu el responsable d'Ordenació Turística del Govern és que si els ajuntaments no delimiten aquestes zones com preveu el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, els empresaris no poden considerar aquesta alternativa i s'aturen inversions que beneficien també altres sectors.
En aquest sentit, el responsable d'Ordenació Turística i Planificació del Govern balear recorda que en els darrers tres anys no s'ha donat una sola llicència turística nova. «El creixement hoteler vacacional ha estat nul», afirma, només se n'han concedit algunes d'establiments rurals o de ciutat.