Una família mitjana de Balears necessità 8,1 anys d'ingressos de treball nets d'imposts per poder comprar un habitatge tipus de 100 metres quadrats i de menys de dos anys d'antiguitat el 2005, davant els 5,9 anys que feien falta el 2000, segons l'últim informe sobre conjuntura de Caixa Catalunya.

Les Illes són la tercera autonomia on les famílies han de realitzar un major esforç per adquirir un habitatge, únicament superada per Madrid (8,7 anys) i Euskadi (8,4 anys), superant a més amb escreix la mitjana estatal (6,4 anys, dos més que l'any 2000). Extremadura (3,9 anys), Galícia (4,8), Castella-la Manxa i Castella i Lleó (ambdues 5,1) són les comunitats amb menys anys de renda per pagar un pis.

L'informe assenyala que el preu de l'habitatge ha crescut un 79,2 per cent a Balears de 2000 a 2005 (a un ritme del 12,38 per cent anual), mentre que la renda per llar ha augmentat només un 22,2 per cent en el mateix període. La situació, això no obstant, és pitjor a la mitjana estatal, ja que els pisos han pujat un 96,8 per cent i els salaris, un 24,9 per cent.

En el cas d'habitatges de dos i més anys d'antiguitat, les llars de Balears necessiten 7,3 anys de la seva renda familiar per adquirir aquests pisos, davant els 6,6 anys de mitjana estatal, i només per darrere de Madrid (9 anys) i Euskadi (8,9 anys). Extremadura (3,4) i Galícia (4,2) són on es fa un menor esforç familiar.

Segons Caixa Catalunya, aquestes xifres, estatals i de Balears, reflecteixen la disparitat d'increments entre la renda neta familiar disponible i el preu de l'habitatge entre 2000 i 2005.