El president del Govern balear, Jaume Matas, i el secretari general del PSIB-PSOE, Francesc Antich, donaren ahir les pautes a qui vulgui escriure el manual de com rompre un acord que pràcticament estava fet.

Si la reforma de l'Estatut es frustra, els dos dirigents hauran d'oferir més explicacions de les que es donen a una simple roda de premsa.

Hauria d'explicar el president del Govern balear, per exemple, quines varen ser les ordres o les «recomanacions» que ha rebut de la cúpula del seu partit.

Hauria d'exposar perquè tant d'interès en què Madrid, en aquest cas el Congrés dels Diputats, no millori el text que es remeti des del Parlament balear.

Antich tampoc queda exclós de la sospita. Perquè va fer bandera de l'equiparació del català al castellà quan el seu grup no va presentar ni una sola esmena al respecte? Varen tenir qualque cosa a veure les pressions del PSM; o més concretament, del PSM menorquí?.

Quant a Formentera, perquè es neguen els socilistes a acceptar el decret provisional que proposa Matas per dotar l'illa d'un Consell abans de les eleccions? Tal vegada hi ha por escènica a unes eleccions que no pinten bé?

Dimecres horabaixa, l'apropament de postures entre els caps del PP i del PSIB era pràcticament definitiu. Ahir al matí, en diferents moments, l'acord estava a punt de tancar-se. Quan tot estava cuinat, qualque cosa rompia la inèrcia positiva.

Trumfos amagats, moviments estranys, reclamacions insòlites, envits inassumibles...

Matas i Antich està a punt de convertir Balears en la primera comunitat autònoma que mata el seu Estatut abans de néixer. Un avortament cruel, que es vol practicar sense motius aparents. Perquè les vertaderes raons no poden ser tan absurdes.

On queden les més de quatre-centes reunions que va mantenir la vicepresidenta amb altres tantes entitats? Perquè han servit els saberuts cònclaves del comitè d'experts? I les accidentades trobades de la ponència parlamentària? I les hores que hem dedicat els mitjans de comunicació a una qüestió tan densa? On van les paraules, que diria el cantautor.

Ni igual que Catalunya, ni més competències, ni carta de drets i deures, ni 3.000 milions, ni ciutadans de primera, ni estatus digne pel català...res. Porca misèria i a esperar vint anys més.

Per cert, mentrestant, la comissió que ha de transaccionar i ordenar les esmenes es reunia durant hores sense saber si aquesta panxada de tècnica negociació servirà per qualque cosa.