Oli i els dos Tolos ja tornen a ser a la renouera Katmandu, on arribaren ahir a primera hora procedents de Lukla. Els expedicionaris han deixat enrere les altes terres de l'Himàlaia i ara intenten accelerar la seva tornada a Mallorca per retrobar-se amb els seus, però les coses no estan fàcils. Els bitllets d'avió en aquesta època no es canvien fàcilment i ara la data més propera per arribar a Son Sant Joan seria dijous de la setmana que ve.
És una pràctica habitual a totes les expedicions volar amb bitllets oberts, atesa la durada incerta d'aquest tipus d'aventures -prop de dos mesos en el cas de l'Everest-. Els problemes vénen després, quan assolits els propòsits es vol iniciar el retorn a casa. Tot i les bones comunicacions entre el Nepal i la resta del sud-est asiàtic i, alhora, les nombroses connexions amb Europa, a vegades resulta impossible ajustar-les a les necessitats.
Ara només els queda fruir de l'ambient de la capital nepalesa. Sobretot del seu centre neuràlgic, la barriada de Tamel. Tradició i modernitat es barregen en aquest indret de Katmandu, de la mateixa manera que ho fan les inconfusibles aromes de les espècies amb les d'una insana humitat i una escassa salubritat. Passejar-se pels seus carrers és quasi tan perillós com una ascensió per la cascada del Khumbu, ja que el trànsit va com vol.
Oli i els dos Tolos aprofitaren les seves primeres hores a la ciutat per passar pel barber, fer unes compres i compartir uns instants amb els membres d'altres expedicions a la inevitable pizzeria Fire and Ice. Va ser precisament aquí on els mallorquins coincidiren amb Serap Jangbu (el xerpa que acompanyà el coreà Mr. Parks en la travessa nord-sud de l'Everest), els italians Silvio Mondinelli (Lhotse -8.516 m-, per la via normal i «fent estacions»), Simone Moro (finalment, l'Everest amb «un poc» d'oxigen) i Mario Merelli (quedà un centenar de metres per davall del cim del Lhotse amb la seva companya), a més del navarrès Iñaki Ochoa de Olza (qui acaba d'escalar el Manaslu -8.163 m- en tan sols 15 hores amb l'escalador basc Jorge Egocheaga, però que quedaren a les portes del camp base del Dhaulagiri -8.167 m- a causa d'un llamp que matà un dels seu xerpes).
I mentre la calor anuncia les pluges torrencials del monsó, Katmandu viu el retorn de la majoria d'expedicions a l'Himàlaia. En un parell de dies hauran desaparegut. Mentrestant, si un para bé l'orella, pels diferents racons de Tamel es poden sentir les múltiples històries de les aventures viscudes amb més o menys èxit per una o altra muntanya d'aquest cantó del planeta. Els seus protagonistes són els escaladors, que sovint pinten la peça més gran del que realment és. Però, que punyetes!!! Això dóna més color a la caòtica Katmandu.
