JOAN C. PALOS. Enviat especial a l'Everest.
Aquest va ser el crit que va esclatar per ràdio a les 8 hores i 30 minuts d'ahir dematí (les 4.45 de la matinada a Mallorca). Eren les veus de Joan Antoni Olivieri Oli i de Tolo Calafat que, emocionats, anunciaven la seva arribada al cim de l'Everest (8.850 m). «La vista és preciosa i des d'aquí s'observa tot l'Himàlaia. És un somni, ho hem aconseguit», declarà Oli, gairebé sense alè. Dia 18 de maig de 2006 passarà a la història com el dia en què uns escaladors mallorquins coronaren per primer pic el cim més alt de la Terra.
Ho aconseguiren després de deu hores i mitja de marxa des del coll sud/camp IV (8.000 m), sota una nit estrellada, sense vent i, això sí, amb molt de fred. Aquesta vegada sí, l'aventura culminà amb èxit i Mallorca ja és, definitivament, a dalt de tot. Han estat 36 dies de feina intensa per part d'Oli i els dos Tolos als peus de la gran muntanya, a 5.330 m d'altura, muntant els camps d'alçada i preparant la ruta amb l'ajuda inqüestionable dels xerpes Dawa Nuru Sherpa, Pemba Ringi Sherpa i Nima Kancha Sherpa. Aquests dos darrers foren, precisament, els que acompanyaren els escaladors fins al cim.
En un primera comunicació ràpida i emocionada des d'allà, Oli i Tolo Calafat dedicaren el seu triomf al seu company d'expedició, Tolo Quetglas, que hagué d'abandonar en el darrer moment a causa d'un fort dolor d'esquena, sobtat i desafortunat. A més, Oli i els dos Tolos també oferiren una dedicatòria especial a les seves famílies, patrocinadors, amics i, per descomptat, als milers de mallorquins que seguiren la matinada passada en directe a través de la web www.mallorcaadaltdetot.com la marxa dels expedicionaris, en les darreres hores de la seva ascensió definitiva.
Avui mateix, es preveu que els dos escaladors iniciïn el descens cap al camp base, damunt la glacera de Khumbu, on podrien arribar entre avui horabaixa i demà dematí. A través del mateix Tolo Quetglas, que passà la nit al camp II, poguérem confirmar que havien arribat al coll sud, on descansaren, s'hidrataren i, probablement, dormiren un poc. Tolo Quetglas serà el primer que torni del camp base, un poc més recuperat del seu mal d'esquena.
Ahir dematí, l'oficial d'enllaç -una espècie de delegat del Govern del Nepal que acompanya les expedicions- dels mallorquins, Babu Ram Adhikari, un funcionari del Ministeri de l'Administració General, envià un correu electrònic, seguit d'una telefonada, al Ministeri de Turisme, que és el que certifica les ascensions. En tornar a Katmandú, Oli i Tolo Calafat hauran de recollir el seu corresponent títol d'Everest Summiter. «Summit!!!»
Tot va començar a les 5 hores i 30 minuts del matí (la una i 45 minuts de la matinada a Mallorca) quan se sentiren els primers crits de «summit!!!» -«cim!!!»- al camp base, que provenien del campament filipí. L'expedició havia aconseguit col·locar un segon escalador, Pastor Emata, al cim de l'Everest. Tot seguit, el seu xerpa, Lakpa Gelgen Sherpa, ens comunicava que els mallorquins podien trobar-se aproximament a una hora o una hora i mitja d'ells, tot i que no era del tot segur, ja que el grup era gran i la marxa lenta. Val a dir que l'espera es va fer insuportable.
Finalment, quan tres hores després sonà la ràdio i Oli notificà que ja havien fet cim, esclatà la festa al campament mallorquí. Tot eren crits i abraçades, i qualque llàgrima, entre els qui ansiosos esperàvem la notícia des de la matinada.
