La Casa d'Astúries de Brussel·les acollí divendres la presentació de l'Associació d'Amics i Amigues de les Balears, que congregà un centenar de persones. L'entitat, formada per ciutadans de les Illes, vol promoure l'acostament entre la societat balear i la realitat de la Unió Europea.
La situació de la llengua, l'autogovern i el territori centraren les invertervencions de Neus Prats, de No Volem Autopista d'Eivissa; Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, i Ferran Gomila, misser i membre de l'anterior directiva de l'OCB.
Prats va parlar sobre la lluita de la plataforma No Volem Autopista d'Eivissa, en contra de la seva construcció, que ha provocat un moviment de protesta sense precedents. La portaveu va explicar els precedents de la situació actual: els retalls a la LEN perquè tot el sòl fos urbanitzable; l'aprovació d'un PTI que incomplia totes les lleis autonòmiques, amb motiu del qual el Parlament balear va haver d'aprovar una Llei de mesures específiques per a les Pitiüses que les anul·lava. El resultat és un desastre urbanístic del qual les autopistes són la màxima expressió. L'oposició social està provocada per una sèrie de fets, entre els quals destaca el «favoritisme» cap a Abel Matutes. Segons Prats, «s'han tomat cases per no haver d'esbucar empreses del seu grup, es creen vials de sortida per arribar a les seves discoteques, és l'amo de la constructora que fa les obres».
Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, es referí a la situació de la llengua catalana a Balears partint d'una enquesta no publicada pel Govern balear. D'acord amb les dades, el coneixement de la llengua és alt entre la població i existeix una bona disposició a usar-la. Però el problema principal és el seu ús social: ha caigut molt entre els joves, que són els que han rebut l'educació en català. Martí va denunciar la política de retrocés impulsada pel Govern del PP: ha pres mesures contràries a l'administració, a l'escola i als mitjans de comunicació, un fet sense precedents a la història de l'autonomia.
Gomila, membre de l'anterior directiva de l'Obra, va parlar sobre la reforma de l'Estatut balear des d'una perspectiva crítica i va denunciar la manca d'ambició de les forces polítiques.
