Els hospitals de Balears estan «perfectament preparats» per coordinar i organitzar les seves unitats d'atenció mèdica i assistencial davant una eventual catàstrofe terrorista com la que colpejà Madrid l'11-M, a pesar que els mitjans «són els que són» i davant una catàstrofe d'aquella gravetat «mai no serien suficients», ja que seria imprescindible superar la desproporció entre recursos i necessitats.

Així ho afirmà el cap d'Anestesiologia, Reanimació i UCI de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, abans de participar en la I Jornada sobre Catàstrofes que es dugué a terme ahir a Son Llàtzer de Palma, on assegurà «estar completament convençut» que els centres sanitaris balears estan capacitats per atendre una situació com aquella.

Aquesta afirmació fou ratificada pel director assistencial de l'Ib-Salut, Luis Alegre, qui assenyalà que la capacitat de reacció dels centres hospitalaris de l'Arxipèlag està «absolutament garantida». Així mateix assegurà tenir «confiança absoluta» en els professionals de la xarxa pública i privada de la sanitat balear per afrontar una castàstrofe.

No obstant això, la gerent del 061, Dolores Riart, matisà que els recursos sanitaris i assistencials de les Illes «són els que son» i davant una situació com la que va viure Madrid, aquests «mai no serien suficients». Tanmateix, a la vegada afirmà que a la comunitat existeix una bona coordinació dels mitjans disponibles.

Per la seva part, el subdirector general del Samur Madrid, Ervigio Corral, destacà que «davant una situació com l'11-M, els hospitals es veuen obligats a quintuplicar els recursos per atendre les víctimes», un repte que tan sols és possible si «existeix l'adequada capacitat de reacció». Per Corral, «atendre un atac amb quatre focus era una cosa que mai no s'havia produït a Espanya i llavors no estàvem preparats. Ara la nostra capacitat de reacció és de cinc possibles focus».

Per altra banda, el president de la Societat Espanyola de Medicina de Catàstrofes, Carlos Àlvarez, advertí que els models de plans d'emergència a Espanya «estan en crisi», perquè són «excessivament teòrics i molt poc pràctics». A més denuncià que existeix una important «invasió de competències» que genera «inoperativitat».