Les Illes Balears tornaren a ser en el 2005 i per quart any consecutiu la Comunitat Autònoma amb el menor creixement econòmic de l'Estat, ja que el PIB augmentà un 2'4 per cent en relació al 2004, per davall de la mitjana espanyola situada en el 3'4 per cent, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE.
Aquesta xifra significa trencar amb la progressió a l'alça dels darrers tres anys, davallant una dècima respecte de l'increment del PIB del 2004 que era del 2'5 per cent i augmentant el diferencial amb la mitjana nacional de 6 dècimes a un punt.
En l'anàlisi del període de 2000 a 2005 la diferència és encara major. Les Illes registren una mitjana d'increment del PIB de l'1'97 per cent, mentre que el creixement estatal es situa en el 3'15.
Quant al Producte Interior Brut per càpita, Balears manté la cinquena posició, després que des del 1999 començàs a davallar des del primer lloc, i l'avantatgessin les comunitats de Madrid, el País Basc, Navarra i Catalunya. L'any passat el PIB per càpita era de 22.947 euros per habitant, per sobre la mitjana nacional de 20.838 euros i davall l'europea de 23.400.
En referència a la Renda disponible bruta de les llars, per habitant, una vegada restats els impost i les transferències, les Balears ocupen també el cinquè lloc, precedida per les mateixes regions autònomes. L'INE presenta les xifres fins al 2003, any en el qual l'Arxipèlag registrava una mitjana de 13.597 euros per habitant.
L'economista Carles Manera considera que és «normal», després d'anys amb alts creixements, que les Balears ho facin ara en menor mesura respecte d'altres comunitats. El que sí que considera preocupant és que el PIB augmenti basant-se en la construcció, un sector que consumeix i destrueix el territori.
Sobre aquest punt, Manera destaca el fet que tot i les grans obres públiques del Govern Matas i l'impuls general de la construcció, això té escàs impacte dins el creixement, ja que és un sector intensiu i no d'explotació.
Per altra banda, el també catedràtic de la UIB posa de manifest com els serveis i en concret el turisme han deixat de ser el motor econòmic que eren abans. En aquest sentit, afegeix que el turisme descansa ara sobre l'expansió, «necessitam més turistes per aconseguir uns ingressos iguals o fins i tot inferiors als d'abans». Manera conclou amb la «urgència de canviar el model de creixement balear, per sectors menys intensius i més formats».
Per altra banda, el director del Centre de Recerca Econòmica, Antoni Riera, coincideix amb Manera en les causes de perquè Balears perd posicions en el PIB per càpita. L'augment de la població registrat a les Illes els darrers anys, en part com a conseqüència de l'efecte cridada de la construcció, unit a una disminució del creixement econòmic i a un descens de la productivitat, produeixen la caiguda de la renda.
