Un notari aixeca acta del pas de la Plataforma pel camí de sa Roca

A la tanca d'aquest sender, els excursionistes hi trobaren una ampli dispositiu de la Policia Nacional i de la Local, requerides pel propietari de la finca, Lluís Bezzina. Darrere la barrera, que era tancada, Bezzina hi esperava amb un notari. Aquest deixà constància en una acta que el propietari obria el pas «coaccionat» per la presència dels excursionistes i per «evitar-hi aldarulls».

Tot just arribar, els membres de la Plataforma ja li havien fet saber que si no els obria haurien de botar la barrera, perquè «aquest camí és públic i no ens podeu impedir el pas». A més, aportaven la documentació que, segons la mateixa entitat i el grup municipal del PSOE, així ho acredita. A banda de testimonis vius i de fotografies que en proven l'existència, el document en què es basen és un acord del ple de l'Ajuntament manacorí de 1896, pel qual el camí de sa Roca fou declarat «veïnal».

Hi hagué moments de debat, durant els quals els propietari mantingué que el sender és privat, mentre que els membres de la Plataforma asseguraven que «exercim el dret de pas per un camí d'ús públic».

Bezzina volgué deixà clar que «sempre que m'ho demanin per escrit jo els permetré l'accés, però succeeix que per aquí hi vénen quats, motocicletes i furtius i he hagut de tancar».

Al final, els obrí la tanca i els excursionistes començaren a passar, això sí «en fila índia» per dirigir-se cap a l'ermita, on dinaren plegats.

Quan hagueren travessat tots els excursionistes, el propietari tornà a tancar i a posar el pany i la cadena a la porta. Els marxaires tornaren per la camada de s'Ermita.