La creació dels districtes a Palma farà desaparèixer els topònims dels barris

Els noms dels sectors dels barris són irreals i no s'identifiquen amb el territori

TW
0

Ponent, Nord, Llevant, Centre i Platja de Palma seran d'aquí endavant els noms amb els quals s'hauran d'identificar els habitants de Ciutat.

Aquests són els cinc topònims de nova creació que l'equip de govern de Cort trià per designar els cinc districtes amb què passarà a administrar-se Palma d'aquí a poc.

Tant la divisió de Ciutat en sectors com l'elecció dels seus noms corresponen a criteris irreals o ficticis. La divisió s'ha feta a partir de la xarxa viària tradicional de la ciutat. D'aquesta manera, des de les Avingudes parteixen uns eixos imaginaris que xapen la ciutat en quatre parts.

De les Avingudes cap a la mar es forma un altre sector, que han anomenat Centre. Això provocarà que barriades o nuclis poblacionals amb escasses relacions al llarg de la història passin a gestionar-se sota una mateixa administració sectorial. Aquest és el cas, per exemple, de la Soledat i el poble de Sant Jordi, que formaran part del districte de Llevant. La seu d'aquest districte està previst que s'ubiqui a Son Ferriol. Pensat així pareix mal de creure que un resident del carrer de Manacor, que té Cort a prop, es desplaci a Son Ferriol, posem per cas, a pagar la contribució.

Un altre d'aquests casos és el del districte Nord, on hi ha nuclis d'antiga creació, com Son Sardina, que estan en el mateix districte del polígon de Son Castelló.

Un dels casos més curiosos, però, és la partió entre el districte de Llevant amb el Nord. «La frontera ve marcada per les vies del tren del carrer Jacint Verdaguer», segons l'equip de govern. Precisament un dels arguments del soterrament de les vies era que la ciutat quedava xapada per un tren. Ara, de manera curiosa, les cases d'una banda de Jacint Verdaguer i les de l'altra banda passaran a administrar-se en sectors diferents. Per ventura, però, el que crida més l'atenció és que els noms dels nous sectors no inclouen la toponímia tradicional de les barriades.

En altres ciutats de l'Estat, com Madrid o Barcelona, on ja fa anys que existeixen els sectors, aquests porten els noms antics i genuïns. En són exemples el districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona, que a més d'aquests dos barris n'inclouen molts altres més. Però, com que aquests són els més antics s'imposen sobre els altres. A Madrid passa el mateix amb els districtes de Chamartín o Fuencarral.