Miquel Serra Sansó va estudiar enginyeria tècnica agrícola a Alacant. És una cosa que sempre havia tengut clara en veure la feina que feia son pare, Biel Serra. Ara treballa al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

-Quines feines heu fet?
-Vaig fer diverses feines, cap d'elles relacionada amb l'agricultura ecològica. Vaig fer feina de comercial, de tècnic en una empresa d'hortalissa convencional, a Ucabal, a la Conselleria d'Agricultura i després, a través de Tomeu Melis i de Jaume Vadell, vaig fer un màster d'agricultura ecològica a la UIB que em va donar a conèixer el món de l'agricultura ecològica a Mallorca. Després vaig fer de tècnic en una finca i finalment vaig començar a fer de tècnic assessor al CBPAE, fins a ser-ne veedor.

-Com va l'agricultura ecològica?
-Quant a xifres no ha aturat de pujar, tant en superfície com en producció. No hi ha cap producció que es faci a Mallorca que no tengui la seva variant ecològica. I això està molt bé. El sector més coix és el de la fruita de regadiu, per les dificultats de control de les plagues. Però en cultius com la taronja o l'olivera es pot assegurar una collita satisfactòria.

-Quins grups de cultius han avançat més?
-Pel que fa a superfície serien els cereals, les pastures i els fruits secs. Respecte de control de plagues, la mosca de la fruita o la mosca de l'oliva ja presenten un cert control a través de trampes de captura massiva i d'atraients específics, depenent, a pesar nostre, de les temperatures de l'estiu. I en el terreny de la ramaderia destaca el fet que als animals que se'ls permet viure en condicions semblants a les naturals, pràcticament no presenten patologies: no necessiten vacunes, antibiòtics o pinsos medicamentats. És allà on es veu més clar que una bona gestió de l'explotació aporta uns aliments sans.

-L'agricultura ecològica és l'alternativa?
-Serà una alternativa fins que s'arribarà al punt que l'agricultura convencional no s'aguantarà per si mateixa, ja que depèn de grans consums energètics i de fortes subvencions. L'agricultura ecològica, pens jo, és l'única que podrà sobreviure a la llarga.

-Què en pensau dels transgènics?
-Els cultius transgènics ningú no sap com defensar-los. Això els fa molt qüestionables. Socialment es té constància que són un fracàs. S'han introduït transgènics en països en vies de desenvolupament, fent-los creure que les rendes pujarien, però quan un pagès de l'Índia s'endeuta per pagar llavors transgèniques ha de pagar maquinària, pagar plaguicides i ja dependrà sempre d'un món extern que no podrà controlar. Si hi ha mala collita o els preus van baixos, aquests pagesos van a la ruïna total. Els transgènics agronòmicament també són un fracàs. I, en temes de salut humana, no se sap. És normal que la gent sigui reticent.

-Els consumidors demanen productes ecològics?
-Sí, n'hi ha una demanda. La gent que no coneix foravila es planteja si el que menja és bo o no. Ara la demanda passa per damunt l'oferta. En el cas de Mallorca hi ha molta gent que no sap on comprar productes ecològics, sobretot carn, verdura, fruita, llet... aliments bàsics. Però això està en constant evolució. Hi ha productors que venen directament: a Manacor hi ha sa Teulera o Biel Oliver; a Palma, Toni Feliu; a Artà hi ha Terra Verda; a Pollença, Maria Jesús Pons, etc. Hi ha oli, vi i carn a bastants de supermercats o botigues.

-Qui són els agricultors ecològics?
-Hi ha de tot. El problema és que l'agricultura ecològica té els mateixos mals que l'agricultura en general. Però sempre compareix gent que s'hi inscriu per principis i pagesos professionals que veuen que l'agricultura ecològica és més rendible. És el cas d'un productor eivissenc, que és un pagès fort a Eivissa, que va estar dos anys a apuntar-s'hi perquè volia veure si li convenia o no: va veure que si bé no produïa tant, gastava molt menys. En el cas de Menorca, fer agricultura ecològica és bastant senzill, perquè les finques conserven un alt valor natural i pràcticament són ecològiques de per si. I a Formentera ja han començat a inscriure-s'hi finques.

-Són més sans els aliments ecològics?
-Són més bons per a la salut. Indubtablement. És a dir: hi ha productes convencionals que podrien passar per ecològics, però hi ha produccions, com les verdures o la fruita, en què la diferència és notable.

Miquel passa pena que l'agricultura ecològica perdi les seves arrels i es redueixi a una activitat productiva més. Per ell l'agricultura ecològica és un compromís amb la terra i amb les persones.

Mateu Morro