Les Illes Balears és la zona de l'Estat espanyol amb major prevalença de malalts amb pedres de ronyó. De fet, les dades que apunten que un 12,4% de la població illenca pateix aquesta malaltia ja estan superades.

Les dades d'abast estatal s'incrementen, ja que fins fa pocs mesos la Societat Espanyola d'Urologia xifrava en un 5% els afectats de litiasi (pedres al ronyó), però el professor de Química de la UIB Fèlix Grasses, expert mundial en la matèria, afirmà que la xifra ja arriba a un 10% i que la tendència continuarà incrementant-se any rere any.

Segons un informe d'aquesta societat, fa més de 30 anys que les intervencions de litiasi ocupaven el 35% de l'activitat quirúrgica dels uròlegs. El panorama canvià amb l'arribada, fa 25 anys, de la litotrícia per ones de xoc. De fet, gràcies a aquesta tècnica s'eviten prop del 85% de les intervencions quirúrgiques.

Les pedres més freqüents són les d'oxalat de calci, que representen el 70% de tots els casos de litiasi. En els joves i en els infants el més comú són les pedres de ronyó d'origen infecciós o metabòlic, que responen a un defecte en l'aparell urinari o a una alteració metabòlica. Entre els casos menys freqüents, que afecten sobretot un 12-14% de les dones, es troben les pedres secundàries o infeccions urinàries de repetició, com són les cistitis mal curades.

Es tracta d'una malaltia més freqüent en els homes que en les dones. Els pacients que pateixen pedres d'oxalat de calci solen tenir un inici de formació als voltants dels 29-32 anys i continuen desenvolupant pedres fins els 50-55 anys, encara que s'han detectat casos que les comencen a formar a partir dels 50 anys.

Grasses, que liderà un equip d'investigació de litiasi renal a la UIB, afirmà que una dieta desequilibrada i la manca de comsum de líquids són els principals factors de risc per patir pedres al ronyó.