El president del Govern, Jaume Matas, aprofità l'acte central del Dia de les Balears, que va tenir lloc ahir a Eivissa, per llançar una de les seves propostes «sorpresa».
El cap de l'Executiu autonòmic vol introduir una esmena addicional al futur Estatut d'Autonomia que obligui el Govern central a invertir a les Illes un mínim del 3 per cent del total de la inversió que realitzi a tot l'Estat.
Aquesta fórmula suposaria l'arribada a l'Arxipèlag de 3.000 milions d'euros en els pròxims anys.
En opinió de Matas, estam parlant d'una quantitat que corregiria el dèficit històric que arrossega la comunitat autònoma en matèria d'infraestructures. La partida s'hauria de blindar perquè «el Govern de torn no ho pugui canviar».
Mentre el president exposava la seva reclamació, unes tres-centes persones rebutjaven les autopistes que s'estan construint a Eivissa.
Els crits «contra el ciment» es podien sentir des de l'interior del recinte firal. De totes maneres, un centenar de policies nacionals, organitzats en cordons successius, impedien als activistes acostar-se a menys de cent metres de la porta per on minuts abans havien desfilat autoritats i convidats.
Aliè al rebombori, Jaume Matas interpretava el seu discurs davant l'atenta mirada de la taula presidencial, composta pel president del Parlament, Pere Rotger; el president d'Eivissa, Pere Palau; la presidenta de Mallorca, Maria Antònia Munar, i la presidenta de Menorca, Joana Barceló. Apostà per uns consells insulars forts i per crear-ne un de Formentera; definí el 2006 com l'any de l'Estatut i, sobretot, del finançament. I per culminar la seva al·locució, detallà la proposta dels 3.000 milions.
Suport del PP
En aquest sentit, no concretà en quants anys s'ha de rebre la quantitat, però assegurà que el PP estatal dóna suport a la iniciativa.
L'acte havia començat amb música popular eivissenca, la col·locació de les banderes de les parròquies pitiüses i la rebuda a les cases regionals i a les associacions d'immigrants. La banda de música Ciutat d'Eivissa interpretava la novena de Beethoven, que contrastava amb la protesta de fora; una protesta enèrgica però que fou pacífica en tot moment.
