El delegat del Govern, Ramon Socias, considerà ahir «lògic» que «en la comunicació interna de l'Exèrcit, si hi ha una llengua comuna, s'empri aquesta». Socias reaccionà així davant la instrucció del subsecretari del Ministeri de Defensa, Justo Zambrana, perquè els militars facin servir el castellà «en tots els actes, activitats i relacions de servei». Tanmateix, Socias defensà que els cossos militars més relacionats amb la ciutadania, com ara la Guàrdia Civil, «han d'adaptar-se a la llei de cada territori i aquí -diu- el català és idioma oficial i els ciutadans tenen dret a emprar-lo».
Per la seva part, les noves ordres de Defensa crearen inquietud ahir entre lingüistes, escriptors, historiadors i entitats defensores del català. En aquest sentit, el cap del departament de Filologia Catalana de la UIB, Joan Mas, assegurà que «l'Exèrcit mostraria una certa sensibilitat si acceptàs fer les comunicacions en les diferents llengües de l'Estat». A més, Mas afegí que «vull creure que l'Exèrcit s'ha posat al dia en qüestions democràtiques i que no discriminarà negativament el català».
Per la seva part, el president de l'OCB, Jaume Mateu, considerà que «no parlar en català és un demèrit a la institució militar si es vol arrelar al país o territori on és». Així mateix, Mateu valorà que «no deixa de ser curiós que després de les declaracions del president del Tribunal Suprem ara surti el Ministeri de José Bono publicant aquesta carta. En tot cas, és una mesura inconstitucional perquè la Constitució diu que el català és cooficial».
Per la seva part, la vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Antònia Vicens, assegurà que les instruccions de Defensa «són una ofensa i una provocació a tots els territoris de parla catalana».
Finalment, l'historiador Antoni Marimon assegurà que l'ordre «és com un recordatori que Espanya s'ha construït a partir dels drets de conquesta de Castella». Igualment, l'historiador, a pesar que troba que precisament la institució militar «es considera garant de la unitat d'Espanya però des del punt de vista castellà», indicà que les instruccions són «responsabilitat del poder civil que representa el PSOE, un partit que té un vessant federalista, però també un altre de molt centralista».
