M. FUENTESPalma.
El Centre Oceanogràfic de les Balears, creat l'any 1908, és un dels vuit centres que té l'Institut Espanyol d'Oceanografia, l'únic a l'Estat que es dedica de manera exclusiva a la investigació marina. La feina que duen a terme els prop de quaranta professionals que hi treballen és una tasca de continuïtat sobre temes d'actualitat permanentn, com els recursos, l'estat del medi marí o la situació de les reserves marines.

El director de la institució des del 1997, Federico Àlvarez Prado, té molt clar que ara com ara «el major problema per al medi marí és l'impacte humà».

A més dels seus habitants, la costa mediterrània ha de suportar els turistes que la visiten. Això es tradueix en la urbanització irracional d'espais naturals i en l'increment del consum d'aigua i d'altres recursos, uns fets que alteren de manera artificial la línia de costa.

Sovint, i a pesar de regenerar segons les seves pròpies lleis, la natura no pot resistir aquest impacte i sorgeixen problemes nous, davant dels quals es té poca capacitat de previsió.

Invasió d'espècies
Durant les darreres dècades, s'ha detectat un encalentiment de les aigües marines, que afavoreix la invasió progressiva d'algunes espècies de l'Atlàntic, que entren per Gibraltar i s'estableixen a la Mediterrània, on troben condicions millors.

La plaga de grumers que s'ha registrat aquest estiu en aigües de les Balears no fa sinó demostrar que el medi és molt variable, afirma Àlvarez Prado. Són circumstàncies que es produeixen de tant en tant, «de la mateixa manera que un any hi ha molts de moscards i el següent ja no n'hi ha. Hi ha anys que abunden més unes espècies que altres. Allò que importa és la tendència, és a dir, si es repeteix cada vegada més».

«En el cas concret de la proliferació dels grumers es podria explicar perquè un dels seus depredadors, les tortugues marines, s'enganxen de manera accidental a les xarxes dels palangres. Les notres dades ens indiquen que devers 20.000 tortugues són capturades cada any així. Si la medusa no té cap depredador, no hi ha res que en controli la població. Però aquesta no és la causa principal de la seva proliferació. N'hi ha d'altres, com l'augment de les temperatures o circumstàncies que canvien en determinats moments l'estructura de la mar, i això és beneficiós per a unes espècies i perjudicial per a les altres».

Per tenir-ne una explicació més precisa, es necessiten molts d'anys. El problema és que les investigacions al medi aquàtic són més cares que les del medi terrestre. A més, s'ha de tenir en compte l'esforç afegit, ja que la mar no és tan sols la platja, sinó les columnes d'aigua i el fons marí. Tenir informació de tot el que hi passa és impossible: requereix un pressupost alt i molts de recursos.

Investigacions llargues
Les investigacions requereixen molt de temps, i al final es pot valorar allò que s'ajusta a la normalitat i allò que no s'hi ajusta. L'inconvenient és que per saber què és normal, resulten indispensables dècades senceres de recerca.

«Quan et fan una pregunta i en tens la resposta, la dones. Quan no la sabem, feim un estudi particular. El que no podem contestar és: sí, segur que l'any vinent passarà el mateix, ja que la natura és dinàmica», conclou el director de l'Oceanogràfic.