Des de 1992 fins al 2005 la població de milanes a Mallorca ha davallat quasi un cinquanta per cent a causa, principalment, del verí i dels cables d'alta tensió. Fa tretze anys hi havia vint-i-cinc parelles d'aquests rapinyaires a la nostra illa, però el darrer recompte del 2005 revela que només en queden 14.

La mort de vint-i-dos exemplars en tan curt període de temps ha alarmat les principals organitzacions de protecció de la naturalesa, que no han trigat a qualificar la situació d'insostenible, ja que la milana mallorquina es troba actualment en perill d'extinció.

El Grup d'Ornitologia Balear (GOB) s'ha dedicat des del 2000 a investigar les causes de la mort d'aquestes aus i ha descobert que la principal és l'enverinament, amb un 72%, seguit per l'electrocució. Manuel Suárez, un dels ornitòlegs del grup involucrats en aquestes investigacions, assegura que «hem aconseguit anellar gran part de la població de milanes i col·locar-los un emissor de ràdio que permet localitzar cada animal i estudiar-ne el comportament». Si l'au mor, el sistema avisa al cap de vuit hores i es procedeix a la recollida del cadàver, que posteriorment serà analitzat per revelar-ne les causes de la mort.

El fet que la milana mori enverinada té una explicació ben senzilla, i és que es mengen els esquers que els caçadors col·loquen als seus vedats per eliminar els possibles depredadors de les perdius. Tot i que aquesta pràctica és il·legal i està penada amb multes que ronden els 15.000 euros i fins i tot amb la presó, es continua utilitzant.

Pel que fa a les electrocucions, es produeixen a les torres d'alta tensió de Gesa Endesa. El darrer cas tingué lloc el 2003, quan dos exemplars van morir per aquesta causa a la Marina de Llucmajor.

Amb l'objectiu d'evitar aquestes situacions, l'empresa va signar precisament ahir un conveni de protecció de la milana amb la Conselleria de Medi Ambient. Es tracta d'un acord que es renova anualment des de fa més de vint anys segons el qual Gesa Endesa es compromet a modificar el disseny d'algunes de les seves torres per evitar electrocucions i a donar 12.000 euros per al desenvolupament d'un programa de cria en captivitat de l'au al Cofib (Consorci per a la recuperació de la fauna silvestre).