El conseller d'Economia, Lluís Ramis d'Ayreflor, es va reunir ahir a Barcelona amb el seu homòleg català, Antoni Castells, per analitzar les respectives propostes de finançament que, en ambdós casos, persegueixen, com a objectiu final, arribar al finançament per càpita de les comunitats forals (Euskadi o Navarra). El Govern donarà suport a les iniciatives de la Generalitat que suposin canvis beneficiosos per a les Illes.
La trobada va servir per constatar que entre els dos models de finançament hi ha més coincidències que diferències. Tot i que les dues comunitats aposten per la creació d'una Agència Tributària pròpia, Ramis d'Ayreflor no és partidari que la recaptació de tots els imposts, inclosos els estatals, correspongui a la comunitat autònoma, tal com defensa Catalunya.
D'altra banda, les dues comunitats coincideixen a defensar un finançament per ingressos tributaris i una major participació en els ingressos compartits. Ambdós governs proposen un increment de la cessió dels imposts de l'IRPF, IVA, especials i de societats, que en el cas de les Balears es pretén que arribin al 50% per als tres primers. Per al conseller Castells, en canvi, aquest percentatge és el mínim que es pot fixar.
Els dos consellers consideren que l'objectiu final és arribar al finançament per càpita de les comunitats forals. Actualment, les Illes Balears són la comunitat amb un pitjor finançament per càpita, amb 200 euros menys que Catalunya. Finalment, el responsable balear rebutjà que la millora del finançament provengui d'un increment de la capacitat normativa fiscal de les comunitats -com planteja Madrid- i demanà que el Govern central solucioni un problema comú.
