El nacionalisme pren nota del model d'organització dels homosexuals

El que Partal proposava era que el nacionalisme es fixàs com el col·lectiu homosexual ha estat capaç de crear xarxes econòmiques, polítiques, culturals o informatives sense vincular-les a un territori concret i amb elementels identificatius clars, com la bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí. El problema, reconegué el propi periodista, és que els estats hi posarien emperons.

En la mateixa direcció que Partal, el creador de la revista d'història Sapiens, Eduard Voltas, apostà per crear un «club de la cultura catalana», una mena de lobby. De fet, foren diversos els periodistes i intel·lectuals, entre ells l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, que plantejaren la constitució d'un espai de comunicació en català eficaç a tot el territori de cultura catalana.

L'anterior director general de la Corporació catalana de Ràdio i Televisió, Vicens Villatoro, defensà un model «en xarxa» o «federal», on TV3 compartís espais i continguts amb Ib3 o Canal 9. Voltas, en canvi, va plantejar un «colonialisme català pactat», ja que entén que s'ha d'ajudar els nacionalistes de les Balears i País Valencià «perquè ells mateixos no se'n sortiran», afirmà l'historiador, que puntualitzà que no estan en condicions de vèncer, sinó de resistir. La sentència aixecà veus contràries dels nacionalistes valencians, que advertiren els catalans que primer coneguin el país.

En aquesta línia, l'exconseller de Cultura de Balears Damià Pons constatà les dinàmiques divergents (a nivell polític i cultural) dels territoris de parla catalana, i criticà que des del nacionalisme del Principat s'hagi vist amb bondat el Partit Popular de les Illes o del País Valencià. Segons afirmà Pons, aquest partit té per «objectiu estratègic» convertir els nacionalistes en «els juguetes del segle XXI, en l'enemic interior».