A pesar del procés de normalització extraordinari que el Govern central va dur a terme entre el 7 de febrer i el 7 de maig, el nombre d'estrangers empadronats a les Balears i d'estrangers que hi resideixen legalment, amb el permís corresponent, encara divergeixen molt.
L'1 de gener del 2005 hi havia a les Balears 154.866 estrangers empadronats, segons l'Institut estatal d'Estadística (INE), i 92.028 amb permís de residència, segons el Ministeri de Treball i Afers Socials. La regularització extraordinària ha permès augmentar aquest darrer col·lectiu amb 21.300 persones més, amb la qual cosa el nombre d'estrangers regularitzats s'acostaran tot d'una que rebin els corresponents permisos (abans del 7 d'agost) als 115.000. Així i tot, encara n'hi ha uns 40.000 que no han regularitzat la seva situació.
No obstant això, entre els estrangers empadronats però que no han obtingut el permís de residència hi ha 10.000 comunitaris, que encara que tenen dret a tenir-lo, no l'han demanat.
D'altra banda, abans del procés de normalització, l'1 de gener quedaven sense papers uns 44.000 extracomunitaris d'entre 16 i 64 anys, dels quals uns 30.000 (aplicant-los una taxa d'activitat del 70%) feien feina. Després del procés de regularització, aquesta xifra s'ha reduït en 21.300 persones, amb la qual cosa queden uns 10.000 estrangers empadronats, teòricament actius en el mercat laboral, sense papers.
No obstant això, s'ha de dir que des de Delegació del Govern es recorda que les dades del padró no sempre coincideixen amb la realitat. En aquest sentit, hi pot haver tant estrangers que han emigrat a un altre país i no s'han donat de baixa, com immigrants que resideixen a les Balears i no s'han registrat a l'Ajuntament. Aquests, segons el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere Salvà, són més de 20.000.
