El gran moment és a punt d'arribar. Després de tres dies de descans a Lobuche, els expedicionaris mallorquins tornaran demà a ser al camp base. Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) ja han iniciat la vetla d'armes abans de l'ascens definitiu al cim de l'Everest.
Tot depèn ara de la darrera previsió meteorològica, la d'avui. Si definitivament la finestra s'obre a partir de dia 23 de maig, dissabte mateix el grup pujarà cap al camp II (6.400 metres) per iniciar l'atac final. En cas contrari, la decisió és ajornar diversos dies la partida. D'aquesta manera, l'expedició podria clavar la bandera de Mallorca a dalt de tot -en el cim de l'Everest (8.848 metres)- entre dilluns i dimecres de la setmana que ve.
Els nervis tornen a ser a flor de pell, tot i que la tensió pròpia dels instants previs a l'assalt final de la gran muntanya no han debilitat gens la cohesió del grup. Tot al contrari, els escaladors mallorquins es troben més units que mai i entre ells no deixen d'animar-se quan un dóna senyals d'enfonsar-se.
Fa escassament uns dies, Oli i «els dos Tolos» reberen a través del correu electrònic un missatge de suport de José María Àlvarez «Jopela», que és a Katmandu recuperant-se de la seva pneumònia. L'escalador declara que se sent trist de no poder compartir aquest moment amb la resta de companys, però alhora s'alegra de l'equip que ha quedat per conquerir el Sagarmatha, la Deessa Mare de la Terra.
Quant als dies de Lobuche, tres jornades de descans, lectura, jocs de cartes, música i dutxes d'aigua calenta han estat com un bàlsam per als tres escaladors. L'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» necesitava rompre l'asfixiant monotonia que es respira al camp base, dels temps d'espera entre una ascenció i una altra als diferents camps d'altura.
Basta veure les fotografies per entendre que els han bastat 72 hores per carregar les bateries i tornar eufòrics a la seva empresa: assolir el sostre del món.
Una darrera passada per la inestable cascada de gel del Khumbu i començarà l'acte final d'aquesta gran aventura. La vall del Silenci, la paret del Lhotse, les Bandes Grogues i el coll Sud, dos dies de marxa fins a la darrera estació abans d'iniciar la jornada definitiva. En el camp IV, a 8.000 metres d'altura, els escaladors mallorquins hauran de connectar-se a l'oxigen que els permetrà superar els darrers i decisius 850 metres fins al cim.
Per superar aquest darrer tram de vertiginosa i delicada carena, Oli i «els dos Tolos» iniciaran la marxa a primera hora del vespre, de manera que amb les primeres clarors del matí es trobin ja als peus de l'Esglaó Hillary, el darrer entrebanc important abans d'arribar a dalt de tot. Tot això dependrà, emperò, de les condicions climatològiques.
És el que s'anomena «finestra», els valors de la qual -per anar bé- no han de superar els 20 km/h de vent, el 20 per cent d'humitat i els 20 graus sota zero. A les pròximes hores, els expedicionaris mallorquins coneixeran la darrera previsió, la que determinarà el moment decisiu d'atac al cim. Tanmateix, l'hora final encara no ha arribat. Ara és el moment de vetlar armes i preparar-se per als 3.500 metres de desnivell que els separen de la glòria.
La responsabilitat de superar el repte és tan gran com els perills que assetgen els escaladors pel camí: el més gran de tots, les contínues allaus -se n'han produït dues en només quinze dies- a la zona del camp I, entre la cascada de gel del Khumbu i el començament de l'espectacular vall del Silenci.
