La demanda d'habitatges principals a les Illes Balears haurà augmentat en més de 100.000 unitats al llarg d'una dècada, segons l'estudi Demografia i habitatge a Espanya i a les CC.AA., dirigit per Josep Oliver Alonso, catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, i publicat per Caixa Catalunya.
Aquesta xifra suposa un increment del 35'3% respecte de la dècada anterior i duplica el creixement de la demanda prevista per al conjunt estatal entre 2001-2011.
Els autors de l'estudi arriben a aquesta conclusió d'aplicació general a l'Estat, però molt significativa en relació a les Illes Balears: «el mercat immobiliari té garantit un creixement prou sòlid els pròxims anys, molt més intens que el d'altres economies europees».
Un total de 28.098 (26%) de les noves llars seran originades per l'arribada d'immigrants; 41.532 (38'5%) es motivaran per factors demogràfics -incorporació al mercat de nous grups d'edat- i 38.242 (35'5%) respondran a diferents factors socials.
Entre aquests darrers, marcats per pautes socioculturals, l'augment de l'esperança de vida suposaria la demanda de 25.798 noves llars, mentre que la disminució de la grandària de l'habitatge implicaria la creació de 25.320 habitatages més. No obstant això, el previsible retard en l'edat d'emancipació dels joves actuarà com a element de contenció en la demanda de 7.134 noves cases.
A les Balears la contribució de la demografia al creixement del nombre de llars serà del 38'5%, per damunt del 35'4% espanyol. Els autors també observen que «en l'àmbit de la immigració, només les Illes Balears (26% de contribució a l'augment) tenen impactes superiors al del conjunt de l'Estat».
Totes aquestes previsions depenen, com adverteixen els estudiosos, del manteniment de la dinàmica econòmica i migratòria que s'ha observat al llarg dels darrers anys.
A les Balears, altres estudis, de caire específicament demogràfic, ja han assenyalat que la població de les Illes Balears experimentarà un significatiu rejoveniment, la qual cosa converteix en previsible l'increment en la demanda de nous habitatges. De més difícil estimació consideren els autors de l'estudi la intervenció de la demanda estrangera que tan important paper ha jugat a les Balears en els darrers anys.
