Expert en Dret Civil i notari de prestigi, Raimundo Clar ha encetat la pedagògica tasca de popularitzar les normes pròpies que regulen les nostres relacions socials. El primer intent ha agafat forma de llibre. A través de 150 pàgines, dibuixa l'esquema bàsic de «la senya d'identitat que ens diferencia de la resta de l'Estat»: el Dret Foral de Mallorca.
-Segons assegurau en el vostre llibre, el Dret Foral és l'única senya d'identitat que ens «singularitza»...
-És cert, és l'única característica de tipus cultural que no compartim amb ningú. Tot i això, és una qüestió que fins fa poc ha despertat poc interès. Ara vivim una mena de «renaixement», que es consolidarà a mesura que es vagin aprovant noves normatives de Dret Civil.
-On situau els orígens d'aquest Dret Civil propi?
-L'origen és a Roma. Els primers elements arribaren a Mallorca gràcies a Quint Cecili Metel i es consolidaren per influència de Justinià. Els costums han fet la resta.
-La clau que s'hagi mantingut viu s'ha de cercar en el nostre aïllament geogràfic?
-Sense cap dubte hi ha influït. Per exemple, el Decret de Nova Planta (1715) podia haver asfixiat el nostre Dret privat, però els funcionaris de l'Illa i no es comunicaven gaire amb els que venien de fora, no s'hi entenien. L'allunyament del centre de poder i la confusió lingüística mantingueren vives les nostres normes. A manca de directrius concretes per part de la Cort reial, s'aplicaven les regles consuetudinàries.
-Aquestes normes també sobrevisqueren a les ànsies «unificadores» de la Constitució de Cadis...
-Efectivament. A les Balears i a Aragó se'ls imposà l'aplicació directa del Codi Civil espanyol, però el costum tornà a ser miraculós.
-Feim un bot en el temps i arribam a la Constitució del 1978, que reconeix els drets forals però crea confusió respecte de les competències estatals i autonòmiques.
-Sí, tampoc no aclareix gaire els marcs dels drets civils. La qüestió de la delimitació competencial continua sense resoldre's.
-La reforma dels estatuts hauria d'aportar una mica de llum en aquesta matèria? -Per suposat. Seria positiu que les reformes i la Constitució mateixa atorgasin a les comunitats autònomes la capacitat d'assolir totes les competències. Posteriorment, ja concretaríem quan es fan efectives les transferències i el seu finançament.
-Des de la distància, però d'acord amb el vostre prisma de jurista i d'expolític, com veis el pocés de reforma del nostre Estatut?
-Crec que ara com ara és difícil harmonitzar la feina del comitè d'experts i de la ponència parlamèntària. S'hauria d'establir un sistema més eficaç.
-Tornant al Dret Foral de Mallorca, des de la nova compilació del 1990, l'única incorporació ha estat la Llei de parelles estables. Per què sou és tan crític amb aquesta norma?
-Perquè suposa un pas enrere per al Dret privat propi. El fet que un dels membres de la parella hagi de demostrar el seu veïnatge civil és un retrocés. També és contradictòria amb el seu esperit, ja que la unió de fet que es vulgui inscriure ha de complir més requisits que els qui es volen casar. S'ha de modificar per millorar-la.
-A Catalunya caminen cap a un Codi Civil propi. Es podria «importar» la idea?
-Estari bé, sempre que no hi incloguéssim normes inconstitucionals, com fan allà. Un excés de nacionalisme no és bo.
-Com veis el futur del Dret Foral de Mallorca?
-Som optimista. Darrerament, amb la Comissió de Dret Civil he participat en la redacció de projectes de llei com la de mediació familiar i la de voluntats anticipades, que ampliaran el nostre Dret privat.
