La junta de portaveus municipals de l'Ajuntament de Palma aprovà ahir, per unanimitat, concedir les medalles d'or de la ciutat a Paulí Buchens -a títol pòstum-, Gabriel Juan i la Societat Arqueològica Lul·liana. Paulí Buchens va néixer a Palma el 1944. Estudià peritatge i professorat mercantil a l'Escola de Comerç de Palma i Economia a la Universitat Complutense de Madrid. El 1969 ingressà en el cos d'Estadístics Facultatius de l'Estat i, des de 1970, fou delegat provincial a les Balears.
Entre 1976 i 1979, els anys de la transició democràtica, va ser batle de Palma per elecció consistorial. Entre els seus mèrits es troba el rescat de la concessió del parc de la Mar; l'aprovació dels estatuts de la Fundació Pilar i Joan Miró, de qui inaugurà una mostra antològica a la Llonja; la recuperació de les festes de Sant Sebastià i el primer Pla d'Acció a Barriades. El 1979 abandonà la política i fou elegit president del Foment del Turisme. El 1980 fou nomenat conseller delegat d'Ultima Hora SA, que poc temps després adquiriria el diari Baleares a l'Estat. Professor de la Universitat, va ser vicepresident del Grup Serra fins a la seva mort, el 2 de juliol de 1999.
Gabriel Juan va néixer a Alaró el 21 de desembre de 1910. De ben jove començà a fer feina. Als catorze anys es va afiliar a UGT. El 1931 va fundar a Alaró les Joventuts Socialistes. Als 23 anys va presidir el Congrés de les Joventuts Socialistes de les Balears (1934).
Amb l'arribada del Front Popular el febrer de 1936 ocupà la plaça de saig a la vila d'Alaró. Després del 18 de juliol, Gabriel Juan fugí cap a Palma per evitar represàlies. El 21 de setembre de 1936 va ser detingut i empresonat, condemnat a cadena perpètua. El 1941, per bona conducta, sortí en llibertat condicional. Poc temps després es trobà amb el seu amic Antoni Gil i decidiren reactivar el Partit Socialista i la UGT, i crearen el diari clandestí Contacto.
Ja el 1977 fou elegit diputat pel PSOE. Després dels anys vuitanta, Gabriel Juan va ocupar diferents càrrecs a la Federació de Jubilats i Pensionistes de la UGT. La Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat de caràcter cultural creada a Palma el desembre de 1880, a iniciativa de Bartomeu Ferrà Perelló i aprovada pel bisbe de Mallorca, Mateu Alemany, el 1881.
El seu propòsit és honorar la figura i memòria de Ramon Llull, al mateix temps que recuperar o salvar les obres d'art, sobretot de caire religiós, per tal d'evitar-ne la destrucció o desaparició. Entre els seus fundadors destacaren Gabriel Llabrés, Joan Lladó, Joaquín Pavía i Pere d'Alcàntara Penya. Des de l'any 1885 s'ha anat publicant anualment el seu butlletí ininterrompudament, fet que converteix l'esmentada publicació en la representació més important de la historiografia mallorquina i en una obra colossal d'obligada consulta per a l'erudit. Un altre objectiu fou el de crear un museu on es recollissin les obres d'art salvades, i aviat es catalogaren 280 peces.
El 1937 sol·licità a la direcció general de Belles Arts la creació del Museu de Mallorca, que no fou realitat fins el 1961. Ara, al Museu de Mallorca es poden veure retaules gòtics, alguns d'únics al món com el de Sant Bernat, del segle XIII, la representació més antiga que existeix del sant i l'únic retaule que resta de l'Orde del Temple. La Junta de Portaveus, així mateix, acordà la modificació del Reglament d'Honor i Distincions, eliminant el llenguatge sexista i les medalles de plata i bronze. També acordà instaurar un botó insígnia que es lliurarà amb la medalla, que tendrà una forma diferent, ja que passarà a ser de cordó.
