La junta de portaveus municipals de l'Ajuntament de Palma aprovà
ahir, per unanimitat, concedir les medalles d'or de la ciutat a
Paulí Buchens -a títol pòstum-, Gabriel Juan i la Societat
Arqueològica Lul·liana. Paulí Buchens va néixer a Palma el 1944.
Estudià peritatge i professorat mercantil a l'Escola de Comerç de
Palma i Economia a la Universitat Complutense de Madrid. El 1969
ingressà en el cos d'Estadístics Facultatius de l'Estat i, des de
1970, fou delegat provincial a les Balears.
Entre 1976 i 1979, els anys de la transició democràtica, va ser
batle de Palma per elecció consistorial. Entre els seus mèrits es
troba el rescat de la concessió del parc de la Mar; l'aprovació
dels estatuts de la Fundació Pilar i Joan Miró, de qui inaugurà una
mostra antològica a la Llonja; la recuperació de les festes de Sant
Sebastià i el primer Pla d'Acció a Barriades. El 1979 abandonà la
política i fou elegit president del Foment del Turisme. El 1980 fou
nomenat conseller delegat d'Ultima Hora SA, que poc temps després
adquiriria el diari Baleares a l'Estat. Professor de la
Universitat, va ser vicepresident del Grup Serra fins a
la seva mort, el 2 de juliol de 1999.
Gabriel Juan va néixer a Alaró el 21 de desembre de 1910. De ben
jove començà a fer feina. Als catorze anys es va afiliar a UGT. El
1931 va fundar a Alaró les Joventuts Socialistes. Als 23 anys va
presidir el Congrés de les Joventuts Socialistes de les Balears
(1934).
Amb l'arribada del Front Popular el febrer de 1936 ocupà la
plaça de saig a la vila d'Alaró. Després del 18 de juliol, Gabriel
Juan fugí cap a Palma per evitar represàlies. El 21 de setembre de
1936 va ser detingut i empresonat, condemnat a cadena perpètua. El
1941, per bona conducta, sortí en llibertat condicional. Poc temps
després es trobà amb el seu amic Antoni Gil i decidiren reactivar
el Partit Socialista i la UGT, i crearen el diari clandestí
Contacto.
Ja el 1977 fou elegit diputat pel PSOE. Després dels anys
vuitanta, Gabriel Juan va ocupar diferents càrrecs a la Federació
de Jubilats i Pensionistes de la UGT. La Societat Arqueològica
Lul·liana és una entitat de caràcter cultural creada a Palma el
desembre de 1880, a iniciativa de Bartomeu Ferrà Perelló i aprovada
pel bisbe de Mallorca, Mateu Alemany, el 1881.
El seu propòsit és honorar la figura i memòria de Ramon Llull,
al mateix temps que recuperar o salvar les obres d'art, sobretot de
caire religiós, per tal d'evitar-ne la destrucció o desaparició.
Entre els seus fundadors destacaren Gabriel Llabrés, Joan Lladó,
Joaquín Pavía i Pere d'Alcàntara Penya. Des de l'any 1885 s'ha anat
publicant anualment el seu butlletí ininterrompudament, fet que
converteix l'esmentada publicació en la representació més important
de la historiografia mallorquina i en una obra colossal d'obligada
consulta per a l'erudit. Un altre objectiu fou el de crear un museu
on es recollissin les obres d'art salvades, i aviat es catalogaren
280 peces.
El 1937 sol·licità a la direcció general de Belles Arts la
creació del Museu de Mallorca, que no fou realitat fins el 1961.
Ara, al Museu de Mallorca es poden veure retaules gòtics, alguns
d'únics al món com el de Sant Bernat, del segle XIII, la
representació més antiga que existeix del sant i l'únic retaule que
resta de l'Orde del Temple. La Junta de Portaveus, així mateix,
acordà la modificació del Reglament d'Honor i Distincions,
eliminant el llenguatge sexista i les medalles de plata i bronze.
També acordà instaurar un botó insígnia que es lliurarà amb la
medalla, que tendrà una forma diferent, ja que passarà a ser de
cordó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.