Acorden 10 anys de presó per a la jove que matà el pare a punyalades a Palma

La fiscal considera que les 35 ganivetades que li assestà no són acarnissament

L'acusada roman asseguda davant el seu advocat, Carlos Portalo, i la fiscal Carrascón.

E.L.V.Palma17/11/04 0:00

Fiscal i defensa han arribat a un acord per considerar que Lucía I. és responsable d'un delicte d'homicidi pel qual demanen una pena de 10 anys de presó. La decisió es va prendre després de la segona jornada en el judici que s'està duent a terme a l'Audiència, i que va començar amb una petició de la fiscal de 23 anys per a Lucía I. per un delicte d'assassinat. Tanmateix, després d'una llarga jornada que comptà amb el testimoni de forenses, psiquiatres, policies i tècnics de l'Institut nacional de Toxicologia, tant el fiscal com la defensa van decidir presentar una mateixa versió dels fets.

L'acord té com a punts més vistosos la rebaixa del delicte d'assassinat a homicidi i la retirada de l'agreujant d'acarnissament, malgrat que considerà provat que Lucía I. assestà 35 punyalades al seu pare a la zona abdominal. Això és així perquè la fiscal acceptà la versió dels psiquiatres que examinaren l'acusada. Aquests determinaren que la jove no era capaç de saber el que feia en el moment dels fets, perquè es trobava sota un fort «xoc». També s'ha mantingut l'agreujant de parentiu i s'ha introduït la circumstància d'arravatament, en un acord que resulta beneficiós per al lletrat defensor, Carlos Portalo, ja que rebaixa 13 anys la petició inicial de la fiscal.

Els dos perits forenses que realitzaren l'autòpsia al cadàver de José I. van confirmar que l'home va rebre 35 ganivetades en dos atacs consecutius. El primer atac es va produir «gairebé amb tota probabilitat» per l'esquena, mentre que el segon es va efectuar quan la víctima ja estava estesa al llit, amb la seva filla damunt ell.

Un altre dels punts fonamentals era esbrinar l'efecte dels medicaments en la víctima. La família afirmava que l'home tenia una actitud molt agressiva perquè no prenia la medicació sedant. Tanmateix, les anàlisis clíniques realitzades al cadàver indicaren que hi havia restes de dos ansiolítics i un antipsicòtic tant en sang com en orina.

En una vertadera «batalla» dialèctica entre els perits no es va poder treure cap conclusió, ja que un d'ells insistia que la tolerància als medicaments havia acabat per anul·lar l'efecte en el malalt, mentre que un altre ho negava. Avui al migdia la magistrada president lliurarà al jurat les preguntes objecte de veredicte. En circumstàncies normals, no hauria d'haver-hi cap sorpresa i el jurat hauria de ratificar la conformitat assolida ahir, per la qual cosa la jutgessa dictaria la sentència de 10 anys de presó.