O.Q./P.C.Palma.
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs de cassació interposat per Antonio Alemany Dezcallar en contra d'una sentència dictada per l'Audiència Provincial de Palma que el va condemnar per una intromissió il·legítima en l'honor de l'advocat Jaume Enseñat i Julià. Un jutge de primera instància havia condemnat Alemany per aquest motiu.
La sentència dictada per l'Alt Tribunal reprodueix l'opinió del Ministeri Fiscal, que qualifica d'«atac a l'honor d'Enseñat» diversos articles publicats per Diario 16 de Baleares el 1996, dirigit per Antonio Alemany, que va anomenar «especulador urbanístic» Enseñat. Els articles van ser publicats els dies 30 i 31 de gener de 1996 i, en el primer d'ells, el diari titulava «Antics militants del PDP s'uneixen amb finalitats urbanístiques al municipi de Sóller» i atribuïa a Jaume Enseñat les funcions de conseller i assessor del president del Govern, Cristòfol Soler, i interessos en dos projectes urbanístics de sa Torre Picada i Atalaia Club, entre altres qüestions.
Al text d'un dels articles s'afirmava que el municipi de Sóller «ha hagut de patir els escàndols més sonats de Balears, i als escàndols del Túnel i de la carretera que uneix aquesta localitat amb Deià, s'han de sumar ara els projectes urbanístics promoguts per un lobby format per antics militants del PDP al qual va estar unit en els seus inicis el llavors president del Govern, Cristòfol Soler, sent el promotor dels projectes Jaume Enseñat, conseller i assessor de Soler».
La sentència del Suprem assenyala: «Com afirma el Ministeri Fiscal, en el seu dictamen, no dubta que, des d'un punt de vista objectiu, els articles periodístics als quals es refereix la demanda constitueixen un atac contra l'honor de l'actor, per quant dir d'una persona que és un especulador urbanístic que, aprofitant-se de la seva relació amb el president del Govern balear tracta d'impulsar projectes urbanístics al marge de la legalitat, és clar que ofereix una imatge peiorativa de la persona, que tant danya el sentiment de la seva pròpia estimació, com el desacredita en la consideració i fama que li tenen els altres».
El Suprem, així mateix, va rebutjar l'argument que les persones que voluntàriament es dediquen a professions o activitats amb una inherent notorietat pública han d'acceptar, com a contrapartida, les opinions, encara adverses, i les revelacions de circumstàncies de la seva professió i fins i tot personals. «Això és predicable amb tota la seva intensitat en el cas dels qui ocupen càrrecs públics... però tal doctrina no és aplicable en aquest cas, des del moment en el qual el senyor Enseñat, després de les eleccions de 1997, no ostenta cap càrrec públic», assenyalen els magistrats, que també van rebutjar l'argument d'Alemany que la seva condició de director adjunt l'«exonerava de responsabilitat». Així mateix, li van imposar el pagament de les costes.
