El TSJB s'oposa que cinc ajuntaments exigeixin el nivell més alt de català

L'argument central del jutge va ser que aquesta exigència era «contrària a l'ordenament jurídic». Malgrat que els esmentats ajuntaments rebaixaren el nivell del català d'«E» a «D», el TSJB confirmà en tota la seva extensió la sentència del jutge.

El Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers de les Balears, presidit per Nicolau Conti, va recórrer els cinc Decrets de cada un dels ajuntaments sota l'assessoria legal de l'advocat Antoni Ques. Tant la primera sentència, com la segona donen la raó a aquest col·lectiu professional, que al·legà que el requisit de coneixement de català era contrari a la Llei, i que el nivell «E» era difícil d'aconseguir. Així mateix, el jutge arribà a la conclusió que l'exigència del nivell «D» era «desproporcionada, el que sumat a què no es contemplàs com a mèrit el nivell 'E' suposaria que les convocatòries incorporaven una intolerable prostitució lingüística».

Per la seva banda, els ajuntaments al·legaren en el procés que la sentència «viola l'article 3 de la Constitució i l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia que imposen a l'ajuntament «protegir i impulsar la llengua», i que també viola l'article 34 de la Llei 3/96 pel qual l'ajuntament té l'obligació d'incloure una referència expressa al coneixement de la llengua catalana en les bases».

Tanmateix, el TSJB es limità a reproduir el tercer fonament del jutge contenciós, que diu en uns dels seus apartats: «Quan (als ajuntaments) els va convenir utilitzaren el nivell 'E' com a guia d'exclusió; després, impedida la seva consideració com a requisit excloent, s'han oblidat vergonyosament de la seva valoració com a mèrit específic». El TSJB, els condemna a pagar els costs d'apel·lació.