Les Balears són una de les comunitats autònomes on més s'ha incrementat el consum de drogues, sobretot de cocaïna, aquests darrers anys. De fet, a les Illes el percentatge de persones que han consumit alguna vegada cocaïna i èxtasi en duplica la mitjana estatal. Aquest ús de substàncies tòxiques es reflecteix en el nombre d'urgències que atén l'hospital de Son Dureta pels efectes secundaris que provoquen.
El coordinador d'urgències de Son Dureta, Jordi Puiguriguer, explica que el centre hospitalari té constància documentada que l'any passat fores atesos devers 500 pacients intoxicats per drogues. «Però això només és la punta de l'iceberg "assegura", ja que la xifra real tal volta puja fins a 2.000 o 3.000 ingressos anuals, si tenim en compte que no es registren tots els casos».
Del total d'urgències ateses a les insal·lacions de Son Dureta per intoxicació, el 5'3% és per efectes secundaris del consum de cocaïna. Tanmateix el percentatge podria ser més alt, segons explica Puiguriguer, ja que «molts dels ingressos per accidents de trànsit tenen relació amb aquesta droga, encara que si el pacient no vol no podem fer-li les anàlisis per comprovar-ho, llevat que hi hagi una ordre judicial».
Quant a la mitjana d'edat de les persones que entren a Son Dureta pels efectes derivats de la cocaïna, és de 30, quatre anys inferior a la corresponent als qui hi ingressen per l'addicció a altres substàncies tòxiques com l'alcohol o els fàrmacs.
Puiguriguer explica que la major part d'aquests internaments es produeix de matinada i durant els caps de setmana, i que el motiu principal de consulta són els efectes secundaris no desitjats que provoca el consum d'aquesta substància, com situacions d'ansietat, nerviosisme i crisis d'angoixa. Unes reaccions que poden delatar problemes pisquiàtrics, cardíacs, atacs epilèptics o lesions cerebrals.
Es tracta, segons manifesta el coordinador de l'àrea de salut mental de Son Dureta, Joan Salvà, de «trastorns que la persona pot tenir latents i que afloren pel consum habitual de cocaïna». La major part dels pacients que desevolupen un trastorn psiquiàtric motivat per aquest hàbit, aclareix Salvà, arriben a l'hospital amb quadres psicòtics de tipus paranoide, molt semblants als de l'esquizofrènia, amb al·lucinacions i deliris. Però l'addicció a la cocaïna també pot motivar altres alteracions de l'estat d'ànim, com depressions o manies, estats d'ansietat i pèrdua del son o problemes de disfunció sexual.
«És en aquests casos, quan ja s'ha desenvolupat algun d'aquests episodis, que els malalts acudeixen a l'hospital per cercar-hi ajuda. En principi, tots volen seguir un tractament de desintoxicació, però al final són ben pocs els qui ho aconsegueixen», puntualitzà Salvà.
«La nostra funció "continuà explicant" és informar els pacients de les teràpies de desintoxicació que poden seguir i posar-los en contacte amb els diferents centres d'atenció de drogodependents que existeixen a Mallorca».
