Matas dispara la inversió pública i apuja els pressuposts quasi un 40%

Dóna prioritat a la sanitat, l'educació i les costoses despeses en obres públiques

Rafel GallegoPalma23/10/04 0:00

«Uns pressuposts històrics que afronten amb realitat i valentia els problemes de les Illes Balears». Així definia el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Lluís Ramis d'Ayreflor, les previsions econòmiques de la CAIB per al 2005, aprovades ahir pel Consell de Govern.

Ramis d'Ayreflor confirmà que el projecte de pressupost també preveu un deute de 380 milions d'euros, el més elevat de la història de la Comunitat Autònoma. D'aquests, 362 s'afectaran a la CAIB i la resta a l'IB-Salut. Les fórmules que estudia Hisenda per endeutar-se són el préstec d'entitats financeres a 15 o 20 anys o les emissions de bons. Tot i així, Ramis d'Ayreflor aclarí que «si es renegocia el finançament del Govern central en matèria educativa i sanitària l'endeutament previst podria minvar». I és que aquests pressuposts estan elaborats partint «del pitjor dels escenaris possibles», comentà el conseller.

L'Executiu que presideix Jaume Matas disposarà de 2.588 milions d'euros, un 39'19 més que el 2004. Amb aquest significatiu increment s'intentarà fer front a les necessitats educatives i sanitàries de les Illes. Pel que fa al capítol inversor, destaca l'esforç per impulsar les obres públiques «amb l'objectiu de compensar la davallada que han experimentat les aportacions estatals». Així doncs, les inversions de la màxima institució de l'Arxipèlag apugen un 122 per cent respecte de l'exercici anterior i se situen en un global de 351'72 milions d'euros.

A l'apartat de despeses de personal hi trobam que dels 522 milions d'euros pressupostats (un augment del 24'61% respecte del 2004), 91 corresponen a Educació. D'altra banda, la Conselleria de Salut és la que més incrementa (en 237 milions) les transferències a les entitats públiques. En aquest capítol el disponible és de 1.276 milions i l'augment global del 39'2 per cent, fet que implica una clara aposta del Govern balear per aquests tipus d'organismes.

Els ingressos que necessita l'Administració autonòmica per escometre els projectes planejats arribaran, majoritàriament, de les anomenades operacions corrents i dels imposts indirectes, que apugen considerablement. En aquest sentit, Ramis no va voler explicar en què es traduirà l'increment i quins seran els tributs afectats. El titular d'Economia tampoc no precisà quina és la distribució dels pressuposts per conselleries. El pròxim dimecres el conseller presentarà els comptes al Parlament i a partir d'aquí s'iniciarà un debat que culminarà el desembre amb l'aprovació definitiva.