A falta de notícies la principal novetat d'aquesta edició del Fòrum de Formentor ha estat l'absència, confirmada a darrera hora, del president d'Espanya.

Oferint símptomes del mateix bon gust que el va fer estiuejar a Menorca, Rodríguez Zapatero va preferir assistir a les festes de Lugo abans que conversar amb els il·lustres participants en un conclave que de cada vegada sembla més estèril.

Mentre veig desfilar els participants d'aquest teatre patrocinat em deman quina és la necessitat de mantenir les dues fites que han marcat la setmana a les Balears. I és que tant el debat sobre l'estat de l'Autonomia com el conclave Repsol serveixen per a poca cosa més que per al lluïment de certs polítics.

Un centenar de membres de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i un nombre inquantificable d'escortes privats ens «protegien» abans i després d'arribar a l'hotel de la convenció -mai no m'he sentit tant insegur. Tot plegat ofereix una sensancío de fortificació que sembla la menys adequada per parlar de pau. I és que, com deia un corresponsal «nacional» a la seva crònica, aquí (a Formentor) es parla. Es parla de valent i amb la panxa plena. Es parla de solucions impossibles i se'n fan retxes a l'aigua. Es parla, a més, amb la plena consciència que al nord de Mallorca mai no es decidirà res d'importància. El mateix president executiu de la companyia de referència, Alfonso Cortina, ho deia: «Aquest fòrum no es proposa resoldre res». Tota una declaració d'intencions.

És curiós observar com palestins i israelians de la Iniciativa de Ginebra estableixen un diàleg de sords, almenys a la vista dels resultats. I escoltar com Sampaio torna a invocar a la guerra de l'Iraq mentre la seva República dóna suport a Bush. És tot plegat un món de curiositats que animen un cap de setmana a l'any els provincians que anam a cobrir l'acte.

Matas també s'entreté a Formentor. Però almanco aquesta vegada decidí no torturar l'audiència. El seu discurs fou planer, interessat però senzill. Sense «osmosis», «quintes essències» ni «interpenetracions» la seva al·locució guanyà en claredat repecte de la de l'any passat i això s'ha d'agrair a qui li hagi preparat les paraules. Paraules que cauen en el buit, com les de la resta de protagonistes d'un simposi devaluat, en el qual les màximes estrelles foren un president de República semiretirat i un parell de ministres. L'any que ve, més i pitjor.