ALBA GONZÀLEZ.Palma
Qui vulgui endinsar-se en l'estudi de l'evolució social i econòmica de Mallorca en trobarà un filó al Col·legi de Notaris de les Balears, ja que atresora documents i protocols del darrer segle que podrien obrir camins nous en la investigació de l'economia de l'Illa.
Tot i la seva llarga història, el Col·legi no va començar a ser una realitat fins el 1919, any en què s'aixecà l'edifici que n'acull la seu. Aquesta construcció va significar la unificació de l'arxiu de protocol amb les oficines dels notaris i, en conseqüència, la millora organitzativa dels registres. D'aquesta manera, l'oficial de primera de la institució, Lluís Miquel Estelrich Ruiz, cercà i reuní la informació necessària per aplegar tot un segle de protocols en el llibre El Col·legi Notarial de les Illes Balears.
El notari és un funcionari públic encarregat de donar fe, d'acord amb les lleis, dels contractes i altres actes extrajudicials. Aquest concepte no ha variat al llarg dels anys i, segons l'autor del llibre, Lluís Miquel Estelrich, és una de les professions que menys canvis han experimentat. «El concepte de notari persisteix, encara que les noves tecnologies n'hagin revolucionat els mètodes i els processos», afirma l'estudiós.
La història notarial de les Illes Balears començà quan el rei Jaume I va dictar, l'any 1229, la creació i la investidura dels notaris. Aquest fet demostra que Mallorca va ser una de les comunitats que impulsaren la creació d'aquesta figura, ja que altres dades apunten que el 1255 es constituí el Fur Reial de Castella i les Set Partides; i el 1283, el Col·legi Notarial de València.
La tasca va començar com una petita recopilació de dades per regalar als notaris que prenguessin possessió. Però el degà del Col·legi el 2001, Jaume Ferrer, va donar suport a la idea i el resultat ha estat un llibre. Editat per Lleonard Muntaner, va dirigit a notaris i a investigadors que vulguin endinsar-se en la història social i econòmica de les Illes Balears mitjançant els protocols notarials del darrer segle. En aquest sentit, el treball d'Estelrich i l'arxiu del Col·legi Notarial es converteixen en una font d'informació àmplia i fiable de la història de les Illes.
En aquests moments, a les Illes Balears hi trobam 75 notaries, dividides en cinc districtes, en concret els de Palma, Inca, Manacor, Eivissa i Maó. Aquests cinc districtes desenvolupen una funció molt important per a la història ja que, a més del control de qualitat dels serveis notarials, tenen un paper transcendental en la conservació dels protocols. Així, el Col·legi Notarial de les Balears ens permet conèixer, a través dels seus documents, la vida de persones de generacions passades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.