algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Els peninsulars rebutgen el barem d'escolarització per discriminatori

Els nouvinguts espanyols demanen el mateix tracte que els residents

Els representants de les principals comunitats peninsulars a Balears es varen mostrar ahir especialment crítics amb el decret aprovat pel Govern en relació amb l'admissió d'alumnes a les escoles. L'Executiu presidit per Jaume Matas va aprovar el mes passat una norma que regula l'escolarització dels infants. El decret afavoreix, a través d'un barem, que les famílies arrelades a un domicili i formades per antics alumnes dels centres escolars de les Balears tenguin preferència sobre els nouvinguts a l'hora d'escollir el centre on volen escolaritzar els seus fills. Concretament, per raons d'antiguitat o relació amb el centre, una família ja arrelada pot obtenir fins a 9 punts més que una nouvinguda. Per contra, per raons de renda familiar, per exemple, només es pot aconseguir un màxim de 3 punts.

Encarnación Pastor, presidenta de la Federació de Cases Regionals i del Casa d'Extremeny va assegurar sobre els criteris que afavoreix les famílies integrades en detriment de les nouvingudes que «està clar que una família que acaba d'arribar és menys fixa i més temporal que una altra que dugui temps aquí, pero tothom ha de tenir els mateixos drets a l'hora d'escollir el centre on vol que estudiïn els seus fills».

Pastor creu, de fet, que «a més, els peninsulars no hem tingut mai problemes d'integració» i no arriba a entendre perquè els nouvinguts no reben el mateix tracte en el decret que els residents que duen a Balears «tota la vida».

Per la seva part, Pedro Anaya, representant de la major comunitat peninsular que viu a Balears, l'andalusa, assegura en relació al nou entrebanc amb què es trobaran els peninsulars amb fills que hagin arribat a Balears durant els darrers dos anys que «nosaltres sempre estam lluitant pels nostres drets en l'escolarització dels nostres fills».

Anaya recorda que «a Balears ve molta immigració de manera temporal amb els seus fills que es veurà perjudicada i discriminada per aquest decret».

«La nostra queixa és que els nostres fills no tenen les mateixes condicions a l'hora de ser avaluat de català i, ara, a l'hora de ser escolaritzat que els nins que ja han nascut aquí», explica Anaya.

No tenim els mateixos drets que les famílies d'aquí. Ens sentim, definitivament, perjudicats i discriminats», conclou el president del Centre Andalús, que aquests darrers dies està ocupat a coorganitzar la Feria de Abril.

Des de la Casa Catalana, Josep Planas i Muntanya, el seu president, considera que «tots hem de tenir els mateixos drets a l'hora d'escolaritzar els fills, si és possible». Planas creu que, a més, «és una llàstima que hi hagi aquesta diferència entre centres escolars a l'hora de l'elecció».

Tanmateix, el representant de la comunitat catalana a Balears deixa clar que des del centre que presideix «no feim política de partit, ni molt menys. Cadascú personalment pot tenir les seves simpaties, però la Casa Catalana, en conjunt, no».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.