Jorge Maíz: «El call reuneix bastants evidències per entrar a la xarxa de jueries»

-Aquestes característiques sorgiren arran de la formació del call jueu o és que aquest es va formar precisament perquè Mallorca ja les reunia?
-Ja hi havia població jueva en el segle V, però amb la conquesta catalana arriba més població atreta perquè era un punt estratègic a la Mediterrània occidental.

-Tenia influència política?
-En la Corona d'Aragó, durant el regne de Pere el Cerimoniós, en àmbits econòmics. Al regne de Mallorca els jueus són els que financen en part les polítiques. Després hi ha un èxode important i se'n van a Sagres per continuar la tasca de l'escola cartogràfica de Mallorca.

-Com s'explica el canvi de tenir bones relacions amb el poder a ser perseguits?
-Hi ha unes raons de caire cultural, el que defensa el conflicte amb els cristians, també de caire mental, l'antisemitisme, però també hi ha raons que l'atribueixen a un canvi d'interessos dels monarques que no afecta només la població jueva.

-Quants de jueus va arribar a haver-hi?
-Hi ha un llistat de 258 nuclis familiars i d'una població d'entre 2.000 i 4.000 a finals del segle XIV, que suposava entre un 5% i un 10% del total de la població, però no són fiables. Hi havia un altre call a Inca i comunitats a Sineu, Montuïri i Menorca.

-Què queda del call jueu?
-Bàsicament l'estructura urbana pel barri de la Calatrava, tot i que tenim altres evidències, com algunes de caire ornamental. Tanmateix tenim evidències suficients perquè el call jueu de Palma ingressi a la Xarxa de jueries d'Espanya, ja que fou tan important com els que més de les corones d'Aragó i Castella.