Maria Antònia Munar: «Les autovies són l'augment de població»

Anuncia que crearà els premis literaris del Consell per defensar el català

TW
0
-Com valora el pacte amb el PP? -Han estat uns mesos molt intensos que començaren amb unes eleccions que produïren el canvi polític. Després ens hem hagut d'adaptar a la nova situació. Diferents partits han passat a l'oposició i han adopat una actitud de no acceptació dels resultats electoral. -El més positiu és que a la fi Mallorca, després de vint anys de parlar-ne, té un Pla territorial aprovat. Això significa saber què es podrà fer a deu o quinze anys vista a cada municipi. Aquest assolimnet dóna seguretat. I la seguretat produeix credibilitat: fa que l'economia es reactivi, que hi hagi transparència, que no hi pugui haver pilotades urbanístiques... Això seria el més important. També tenim una política energètica clara. Tal com volia UM, tendrem gasoducte i cable elèctric. També hi haurà una bona infraestructura viària a final de legislatura. Hi ha petits inconvenients a determinats llocs que es veuen afectats i unes minories que protesten. Però en conjut es veurà que el pla és positiu. Dibuixa una Mallorca que ja no només serà Palma i els seus voltants. El creixement territorial serà repartit, amb un moll territorial a Alcúdia, amb eixos viaris ràpids per al transport de mercaderies i carreteres estètiques i romàntiques perquè la gent es pugui passejar. També és important tancar el problema dels residus sòlids seguint el model d'Europa. -El primer dia els vaig dir que Costitx tindrà avantatges i inconvenients com en qualsevol projecte que es treu endavant. L'avantatge és estar a un quart d'hora de Palma, d'Alcúdia o Manacor, i a dos minuts de l'hospital d'Inca. També intentarem que es vegin el meny afectats possible els propietaris; que es pagui el metre expropiat de forma adient; que no es tomin cases. I deixar molt clar que aquesta autovia és la conseqüència de l'augment de població amb 200.000 persones en els darrers anys. -Els creixements no vénen per les construccions: vénen pel nombre de persones que s'han d'atendre. És quan hi ha més gent que s'han de fer infraestructures, o arreglar els fems. El contrari és viure malament. -UM està a favor de la llibertat d'elecció de centre escolar. En aquests moments es fan propostes poc estudiades davant unes eleccions per tal d'estimular el vot de determinats pares. Aquestes mesures són inviables, irresponsables, crearan problemes als centres, amb el professorat i crispació amb la Universitat. L'únic que garanteix la llibertat als pares és poder triar una escola on es conegui quin és el seu sistema d'ensenyament, quin projecte lingüístic té i que aquest es perllongarà en el temps. Les altres propostes cauen pel seu propi pes. O és que cada any els pares votaran la llengua en la qual volen que estudiïn els seus fills? I que un any es voti blanc i l'altre negre? Imagimen que surti un 51 a favor d'una llengua i un 49 a favor de l'altra. L'únic que s'aconseguirà és deixar la meitat sense llibertat. El que se pot fer és que a una mateixa barriada hi hagi dos centres amb ofertes diferents. Ja se sap que en acabar els estudis els alumnes han de tenir un determinat nivell de català o castellà, però que el sistema per arribar-hi canviï d'un centre a l'altre. Això és possible amb temps, pau, tranquil·litat i amb consens del professorat, de junta de pares, Universitat i Govern. -Després de les eleccions presentarem el programa de normalització lingüística i cultural. Anirem dins la línia de fer feina en positiu, com pugui ser premis literaris, potenciar la ràdio en català i prestigiar la llengua. -Sí. -No és tasca fàcil. Crec que el fet de la radicalització dels partits, entre l'Aznar de la España una i grande, Zapatero intentant federalitzar l'Estat d'avui per demà, i postures com les d'ERC, PSM, EU i EV amb uns plantejaments que tots junts ja són difícils d'ententre, fa que UM es pugui situar en el centre nacionalista i es pugui convertir en un partit de referència per al mallorquí mig.

-Quins han estat els aspectes més positius del pacte amb el PP?
-Què diria a la gent de Costitx perquè assumeixin l'autovia?
-Però els partits progressistes diuen que el Pla permet un creixement desmesurat.
-El Govern Matas vol potenciar el castellà a l'escola en nom de la llibertat. Com ho veu?
-Quines mesures concretes prepara el Consell en defensa del català?
-El Consell crearà els seus premis literaris en català?

-En l'actual conjuntura de bipolarització política, podrà UM mantenir el posiciona- \132 ment centrista?

-Quines propostes té a favor del consens social?
-El més important és que la gent pensi que ha de ser conseqüent amb els resultats electorals. No podem fer individualment allò que voldríem. La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. Davant un resultat advers no es pot crispar la situació. Ara tenc curiositat per saber què pasarà dia 14 de febrer a determinades zones on votaren sí a un segon cinturó i han donat un amplíssim suport al partit que ho duia al seu progama. Es manifestaran després en contra? O són uns pocs que fan molt de renou, i en aquest cas no haurien de fer perquè no són representatius? O és que la gent vota una cosa i després en vol una altra? Dins el sistema democràtic les lluites es fan a les urnes. Però no pot ser que es posin a insultar o anar a casa dels regidors a forçar un canvi de vot. Això no me sembla democràtic.

-I com veu les relacions amb la Generalitat?
-Les relacions haurien de continuar essent bones. Sempre és positiu mantenir aquestes bones relacions amb les comunitats veïnes. Crec que tenen per endavant una tasca de govern difícil, i els recomanaria que en matèria de llengua no ens donassin massa consells perquè ens perjudiquen.