«A partir del febrer em sentiré lliure»

-És el reconeixement a una persona que va començar a fer feina als 16 anys. Vaig començar com a taquiller del tren de Sóller. La meva vida és i ha estat feina, feina i feina. Ja ho deia Joan Miró: el secret en la vida és treball i tenir coratge. Picasso també ho deia. Aquest és el denominador comú de totes les persones a les quals divendres passat els concediren aquesta medalla.

-Però aquest tarannà davant la vida acaba sovint generant crítiques, sobretot quan es té èxit.

-Ja ho deia Camilo José Cela: el pitjor defecte nacional és l'enveja. I hem d'estar preparats per afrontar-lo.

-És el cas del Museu del Baluard?

-Crec que són crítiques esperades quan s'escomet un objectiu d'aquesta importància. Recordem que fa anys el Baluard era un niu de rates, abandonat. I Palma no disposava d'un museu d'art modern i contemporani adient a la seva categoria. Ara sí que el té. I no només això: Es Baluard servirà per potenciar la resta de museus existents a Ciutat. És el cas del Diocesà, que té una magnífica obra de Pere Nissart, o del Museu de Mallorca. Serà la cultura mallorquina la que en resultarà beneficiada.

-Per què us ataquen? És perquè vós, un empresari privat, col·laborau amb les institucions?

-Sempre que hi ha iniciatives en pro de la societat i amb consens polític i institucional apareixen les queixes. Però ha de quedar clar: no vull ni he volgut que el meu nom fos el del museu. És un museu per a Palma i són malintencionats els que l'associen amb el meu nom. Vaig crear una fundació per aportar-hi obra meva, part de donada i part de cedida, i la iniciativa obtingué el suport primer de l'Ajuntament i després de la resta d'institucions, tant quan el Govern balear era governat pel PP, com després pel Pacte de Progrés i ara novament pel PP. El consens polític ha estat quasi total. Ara bé, un amic em va dir que hi ha persones que ni fan ni deixen fer. Aquest és el problema de no ser capaços de treure iniciatives i d'intentar esbucar les dels altres. Això és el que passa.

-N'hi ha que diuen que el Museu del Baluard perjudicarà el Museu Miró?

-En què, el perjudicarà? En tot cas el potenciarà, perquè l'art es convertirà en un element de primer ordre a Palma. Jo em vaig esforçar molt en un principi per potenciar el Museu Miró, però ja veim en què ha acabat ara. És això el que desitjava Joan Miró, que tant vaig conèixer i que tant va estimar aquesta terra? Crec que no.

-No hi ha aleshores 132 criteris competitius amb el Museu del Baluard?

-Tot el contrari. Pensem en altres ciutats modèliques en l'oferta cultural, on hi ha diferents museus. Pensem en tots els museus que té Niça, pensem en el dedicat a Chagall. Pensem en el Biot, dedicat a Leger. Pensem en els museus dedicats a Matisse. Pensem en Vence. Qui guanya amb tota aquesta gran oferta? És molt senzill: el conjunt de la zona i els ciutadans, no un museu en particular. És així de senzill.

-També han dit que el projecte de construcció del Museu del Baluard surt molt car.

-Car? Tot el contrari! Diria que és el que ha sortit més barat d'Espanya de la seva categoria. Que mirin què han costat altres museus en relació al metre quadrat construït i que després en parlin. Pens que ha estat un gran esforç aconseguir la màxima qualitat aprofitant els recursos disponibles.

-I com us sentiu personalment ara que Es Baluard està a punt d'inaugurar-se?

-Com aquell personatge central de la pel·lícula El tresor de Sierra Madre, de John Huston, interpretat pel pare d'aquest gran director. Quan acaba el film, l'home perd el tresor i mostra la seva felicitat. I és feliç perquè se sent lliure. És el mateix sentiment que jo tenc ara. A partir de l'1 de febrer em sentiré una altra vegada sense lligams, un cop assolit l'objectiu, i deixaré la presidència de la Fundació del Baluard, tal com vaig anunciar fa tres anys a la fira Arco de Madrid. El museu ja està llançat, ja està fet, que era del que es tractava. A partir d'ara pens dedicar-me a la meva empresa, que té 500 empleats i que requereix molta dedicació, i és possible que emprengui 132 també altres iniciatives lligades a l'art.

-I com veis el futur del Museu del Baluard?

-Crec que té un futur magnífic. Ara bé, si em desllig de la presidència ignor si hi aportaré més obra o si la junta avaluadora me l'admetrà. En posaré un exemple: he recuperat una obra de Norah Borges, germana de Jorge Luis Borges, que havia deixat pintada en una paret de Valldemossa quan va ser a l'Illa. La casa estava en males condicions i he treballat per salvar aquesta creació. Acabarà en el Museu l'obra d'una pintora tan excel·lent encara que poc coneguda a Mallorca? No ho sé. Tampoc no sé si compraré més quadres per al Baluard, però en tot cas, si m'ho demanen, així ho faré.

-Què pensau dels que diuen que la col·lecció del Baluard no és bona?

-Es retraten ells mateixos. El contingut estarà sobradament a l'altura del continent. N'hi ha prou de veure la gran categoria dels autors que hi estan representats. I que em diguin si cap altre museu a tot Espanya pot oferir una visió conjunta tan important de la pintura del segle XX, aportada per les nostres institucions i per la Fundació que jo presidesc. No val ni la pena contestar aquestes coses, que es desqualifiquen totes soles. Però s'han de prendre aquestes iniciatives. Els polítics, a vegades, deixen la cultura en un segon terme. Ja ho digué Gabriel Cañellas en el Parlament fa anys: «La cultura no dóna vots». Però per sobre d'això s'ha d'entendre que és un element essencial de la personalitat d'un poble.

-Els atacs no són, per tant, per al Museu.

-Clar que no. Si jo en comptes d'editar diaris fabricàs cacauets torrats segur que tothom ho veuria beníssim i no hi cercaria entrebancs. Però insistesc en el personatge de Huston: un cop que perd el tresor se sent lliure, en tots els sentits, i així em sentiré jo molt aviat, lligat a la meva empresa i als projectes que consideri convenient 132 treure endavant. Es Baluard, a punt d'una gran inauguració, ja camina tot sol.