L'Institut Nacional d'Estadística (INE) està tancant amb els diferents ajuntaments de les Balears la xifra final de ciutadans extracomunitaris que hauran de ser donats de baixa dels padrons municipals perquè el 2001 no varen omplir el full del qüestionari del Cens de Població i Habitatges que va enviar l'organisme a tots els residents a l'Estat espanyol. Tan sols a Palma aquesta mesura pot afectar 5.051 ciutadans estrangers que, tot i que estan empadronats, encara no han donat senyal de vida.
Aquesta mesura es deriva de la intenció de l'INE d'actualitzar i depurar al màxim les dades recollides pels municipis. Segons la legislació vigent, «els ajuntaments estan obligats a realitzar sistemàticament operacions de mostreig i control, que hauran d'accentuar-se en els sectors de població amb major mobilitat», com ara els estrangers extracomunitaris.
En aquest sentit, durant els darrers mesos l'INE i els diferents ajuntaments han fet feina per tancar la xifra final d'extracomunitaris que han de ser donats de baixa del padró municipal. Inicialment, en el cas de Palma hi havia 6.796 ciutadans de fora de la Unió Europea que no varen respondre al qüestionari, tot i que durant aquest darrer procés 1.745 sí que ho han fet. La resta, 5.051 a hores d'ara, són els que han de ser donats de baixa del padró.
Tot i ser una mesura aparentment tècnica, podria deixar temporalment sense certs drets milers d'extracomunitaris que per desconeixement o altres raons no varen respondre al qüestionari que va enviar l'INE el 2001 a totes les llars de l'Estat.
L'efecte colateral més immediat d'aquesta mesura és que els ciutadans extracomunitaris perdrien els drets que tenen com a residents al seu municipi, en el cas de l'Ajuntament de Palma, per exemple, el dret a fer servir la targeta ciutadana. Igualment, si no resolen la seva situació se'ls impediria que renovassin la targeta sanitària. Tanmateix, pel fet de ser exclosos del padró no perden el dret a presentar-se davant les oficines municipals i tornar-se a registrar com a resident.
S'ha de tenir present que una de les fonts d'ingressos dels ajuntaments són les ajudes que reben de l'Estat pel nombre d'habitants. En aquest sentit, aquest retall en la població oficial dels municipi implicaria la pèrdua també de part del finançament estatal. De fet, una de les raons del Ministeri d'Economia per ajustar al màxim la població és controlar l'augment de subvencions que s'ha produït degut a la immigració.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.