Uns 100.000 immigrants són capaços de parlar el català però no sempre ho fan

Aquesta és la conclusió a què arriba Melià després de comprovar que el percentatge d'immigrants que saben parlar el català ha passat de ser d'aproximadament un 28 per cent del total el 1986 a un 34'9 per cent el 2001. S'ha de tenir en compte que durant aquest període la població de les Balears ha crescut en prop de 200.000 habitants.

Amb aquestes dades a la mà, Melià observa un retrocés de l'ús del català, «ja que perquè es produeixi una conversa bilingüe ha d'haver-hi la voluntat de mantenir l'ús de la llengua pròpia o la impossibilitat de parlar l'idioma de l'interlocutor. Succeeix que els que canvien més freqüentment de llengua són els catalanoparlants perquè pensen que no fa falta que les persones immigrades sapiguen parlar català. Això fa que l'ús del català es redueixi». Per aquest motiu, Melià creu que són necessaris elements integradors perquè els immigrants aprenguin la llengua pròpia i que «la societat receptora tengui una actitud clara» davant la preservació de la llengua pròpia.