Uns 100.000 immigrants són capaços de parlar el català però no sempre ho fan

El sociolingüista Joan Melià, creu que, en part, es deu a l'actitud de la societat d'acollida

Els immigrants aprenen català però no sempre es troben amb autòctons que els convidin a parlar-lo

TW
0

Prop de cent mil immigrants, una tercera part dels residents a les Illes nascuts fora de les Balears, se senten capaços de parlar el català, segons dades del cens del 2001 facilitades per l'exdirector de Política Lingüística i sociolingüista, Joan Melià. Tot i que aquestes dades tenen caracter provisional i encara han de ser revisades per evitar possibles errors i contradiccions, apunten que l'arribada d'immigrants no és incompatible amb la consolidació del català com a llengua pròpia i vehicular dels residents de les Balears.

Aquesta és la conclusió a què arriba Melià després de comprovar que el percentatge d'immigrants que saben parlar el català ha passat de ser d'aproximadament un 28 per cent del total el 1986 a un 34'9 per cent el 2001. S'ha de tenir en compte que durant aquest període la població de les Balears ha crescut en prop de 200.000 habitants.

Amb aquestes dades a la mà, Melià observa un retrocés de l'ús del català, «ja que perquè es produeixi una conversa bilingüe ha d'haver-hi la voluntat de mantenir l'ús de la llengua pròpia o la impossibilitat de parlar l'idioma de l'interlocutor. Succeeix que els que canvien més freqüentment de llengua són els catalanoparlants perquè pensen que no fa falta que les persones immigrades sapiguen parlar català. Això fa que l'ús del català es redueixi». Per aquest motiu, Melià creu que són necessaris elements integradors perquè els immigrants aprenguin la llengua pròpia i que «la societat receptora tengui una actitud clara» davant la preservació de la llengua pròpia.