Javier Barés va ser un dels fundadors del Grup d'Educadors de Carrer (GREC), associació en la qual exercí de formador d'educadors. Entre els anys 2000 i 2003 va ser el Defensor del Menor. És diplomat en treball social i ara fa feina de terapeuta a Gestalt.

El novembre passat participà en unes jornades dedicades a professionals implicats en la prevenció de drogues d'ús recreatiu, organitzades per la Conselleria de Presidència. Ell, que ha tingut molt de contacte amb educadors, pensa que les campanyes antidroga «estan mal enfocades. Tothom sap que fumar i beure és dolent. I què? Es fuma i es beu igual».

Des que les capses de tabac duen lemes violents per advertir dels perills de fumar, la gent fa sevir portacigarrets, però no deixa el tabac. En un primer moment, les campanyes poden xocar. Així i tot, queda clar que els efectes no es mantenen al llarg del temps. Per això Javier diu que la seva tàctica és errònia: «Perquè el missatge sempre va per allà mateix, no facis això o no facis allò altre, que et perjudicarà per aquest motiu o per aquell. Però el cervell no funciona a base de sí o no, és més complex».

La Gestalt és una eina per estudiar la complexitat del cervell humà. «El punt de partida d'aquesta teràpia és l'autoconeixement. Quan no et coneixes no tens clar quines són les teves frustracions, els teus desigs, etc. Llavors tens una sensació permanent d'insatisfacció, i per molt que facis no se'n va». Durant la seva estada al GREC i com a Defensor del Menor, Barés ha acumulat prou experiència sobre el món de l'adolescència. I ara mateix es troba en condicions d'afegir-hi la visió com a terapeuta.

«Sí, entre la Gestalt i el consum de drogues entre els joves hi ha una relació molt interessant. Les drogues són una manera d'alterar les sensacions. Si no et coneixes, estàs insatisfet i mires de contrarestar aquest sentiment amb les drogues, alterant impulsos corporals. Però no és la solució...»

Les campanyes antidroga no arriben gaire enfora. Són genèriques i no punyen allà on fa mal a les persones concretes. «A part, sempre queden tancades en un cercle viciós, perquè només diuen fes això o no facis allò per tal motiu o tal altre. Però continues sense saber qui ets, què et fa mal, què t'agrada, què no t'agrada. I per trobar la resposta et dediques a manipular sensacions. Però la resposta és en una altra banda».

Un altre aspecte controvertit dels anuncis de prevenció és si són massa moralistes. «Jo pens que sí. Des de sempre i en totes les societats hi ha hagut drogues. Criminalitzar-les i ja està és un camí sense sortida, perquè els joves tenen l'obligació d'experimentar».

Javier recordà que «si un adolescent no experimenta i es rebel·la contra els adults no es pot fer persona. És una passa que no pots eludir. Has de fer un trencament de vincles amb els pares per poder trobar el teu propi camí. En cas contrari acabes sent un individu apàtic, sense ganes de res, perquè segueixes esquemes de comportament que tu no has construït».

Segons la Llei les drogues són prohibides, però l'alcohol i el tabac es consenten a partir d'una certa edat, com si no fossin drogues. Aquí hi ha un missatge contradictori. «Els joves s'ho volen passar bé, i des del seu punt de vista el grup és molt important, més que la família. La societat els repeteix mil vegades que no beguin, però l'alcohol és legal, tan legal que s'ha convertit en una forma de relació».

Dels adolescents sempre es diu que no escolten, que no fan cas de res. Repetir una vegada i una altra que les drogues són dolentes no els fa gaire efecte. Davant d'un panorama així, «la via que encara és lícita consisteix a formar joves amb criteri, i sobretot persones amb ganes de conèixer-se. Perquè una cosa és el consum de drogues i una altra és l'addicció. Si et trobes bé amb tu mateix és difícil que hi hagi addicció».