La Comissió Insular d'Urbanisme i Patrimoni del Consell insular reunida ahir al migdia decidí autoritzar l'hotel projectat a cala Tuent «des del punt de vista patrimonial». El projecte inicial de l'hotel preveia un total de 240 places. Aquest fet provocà dures crítiques per part del PSM que entén que «la Comissió Insular d'Urbanisme i Patrimoni ha de conèixer tota la normativa, no només la patrimonial».

El portaveu del PSM al Consell, Antoni Alorda, recordà que «el pla territorial de Mallorca inicial preveu desclassificar cala Tuent, fet que significa que passaria a ser sòl rústic amb la redacció actual, malgrat tot encara s'ha d'esperar a l'aprovació definitiva. Per aquest motiu no podem entendre com ara s'autoritza l'hotel des d'un punt de vista patrimonial».

«El fet d'autoritzar l'hotel no significa ni que aquest s'hagi de construir ni que se li doni una llicència, encara que des del PSM demanem que es posi especial atenció en aquest darrer punt. Hauríem preferit que s'hagués denegat l'autorització per motius d'impacte en el paisatge però en no ser així insistim que el territori ha de ser desclassificat» manifestava Alorda.

L'autorització de l'hotel per part de la Comissió Insular d'Urbanisme i Patrimoni fou aprovada amb els vots a favor de PP i UM, mentre que PSOE, EU-EV i el mateix PSM votaren en contra de l'autorització.

D'altra banda, el portaveu del GOB, Miquel Àngel March en declaracions a Diari de Balears manifestà que la notícia era «un error molt gros per a cala Tuent, malgrat que aquesta autorització no impliqui fer l'hotel s'ha de tenir present que hi ha una suspensió d'edificacions a la cala per la mateixa moratòria del Consell de l'any 2000».

En arribar el torn dels precs i preguntes de la Comissió, Alorda va tornar a fer especial menció al tema: «Si la serra de Tramuntana és considerada Bé d'Interès Cultural pel seu paisatge, no podem entendre perquè la Comissió creu que des d'un punt de vista patrimonial és viable l'edificació d'un hotel enmig de la serra on el seu màxim patrimoni és precisament el paisatge» finalitzà Alorda.