Els quatre partits polítics representats a l'Ajuntament de Palma firmaren ahir un manifest conjunt amb motiu del 25è aniversari de la Carta Magna. El Partit Popular, el PSOE, EU-EV i PSM es desmarquen així de la polèmica suscitada al Parlament arran d'una declaració presentada pel grup de Jaume Matas en lloança de la Constitució, i que la resta de partits es negà a subscriure.

El manifest consesuat defensa la norma constitucional com a «eina fonamental a l'hora de consolidar la democràcia», a més d'expressar la convicció de la seva vigència i del seu futur. El document continua solidaritzant-se amb aquells que veuen limitats els seus drets constitucionals, «pel simple fet de defensar les seves idees», i condemna la violència per a la consecució d'objectius polítics.

La batlessa de Palma, Catalina Cirer, recordà que en el darrer ple del Consistori tots els grups municipals arribaren al compromís de redactar un text conjunt per a la commemoració. «A partir d'aquí, s'han produït una sèrie de negociacions que finalment han donat el seu fruit. No ha estat fàcil: tots hem hagut de cedir, però allò important és que a l'Ajuntament de Ciutat hem superat les nostres diferències per posar-nos d'acord en allò que és l'esencial», manifestà Cirer.

Quant al paràgraf que es refereix a la Constitució com a instrument «amb capacitat per abordar la seva reforma de manera normalitzada», la primera edil aclarí que no suposa cap contradicció amb els postulats del PP, «ja que al meu partit també hi ha gent oberta a debatre possibles modificacions». El líder de l'oposició, Antoni Roig (PSOE), recordà els ciutadans que havien donat la seva vida en defensa d'una Constitució «per a tots» i desitjà «llarga vida» a la norma bàsica.

Per la seva banda, Eberhard Grosske (EU-EV), l'únic portaveu que va tenir oportunitat de votar la Carta Magna, declarà que «el fet que s'hagi pactat un text únic és una bona notícia per als ciutadans de Palma», i reivindicà el dièleg com a recurs davant dels conflictes polítics que es puguin suscitar. Finalment, el nacionalista Pere Muñoz justificà haver signat la declaració de Cort i no la del Parlament «perquè la primera ha sorgit dels mateixos grups municipals i la segona, en canvi, arribava imposat de fora».