Dormir bé, gaudir d'allò que s'anomena el son reparador no és només una necessitat, sinó que suposa un component essencial de la salut directament relacionat amb la qualitat de vida. Potser el trastorn del son més conegut és l'insomni que normalment acostuma a ser transitori i està molt vinculat a factors de caire psicològic.
Ara ja fa 11 anys, concretament des de novembre de 1992 Son Dureta disposa d'una unitat del son especialitzada en analitzar els transtorns respiratoris vinculats a la son. Roncar o tenir sensació de somnolència durant el dia poden ser alguns dels símptomes d'un problema respiratori durant el son seriós.
Potser un dels problemes més habituals relacionats amb la respiració i el son és roncar. Es calcula que entorn al 60 o 70% dels homes ronca, mentre que ho fan un 40 o un 50% de les dones «especialment després de la menopàusia». Segons explica Barbé, «roncar no és una malaltia, no té repercussió sobre la salut però sí sobre la parella, la família, veïns..., però no és un problema de la salut».
No obstant això, entre la gent que ronca, concretament un 4% de la població balear, presenta una patologia més greu: les pauses respiratòries o apnea. El doctor Barbé explica que totes les persones fan apnees durant el son, però «a partir de 10 pauses cada hora es pot considerar anormal». Les apnees es caracteritzen perquè «la persona afectada té son durant el dia, en situacions que no toca, conduint, a la feina, s'adorm amb facilitat».
Generalment, les persones amb apnea ronquen i ho fan d'una manera migtallada, és a dir «quan no respiren no ronquen, i quan tornen a iniciar la respiració al cap de vint o trenta segons es produeix el ronc». Les persones que tenen apnea són més propenses a patir malalties cardiovasculars, «de l'apnea no es mor ningú, però sí de les conseqüències. Una de les conseqüències és la somnolència i per tant els accidents de trànsit; també, tenen menys rendiment laboral».
Respecte a les malalties cardiovasculars, la major incidència és deu que les apnees «provoquen una manca de concentració de l'oxigen a l'organisme, i per tant, aquest protesta». Precisament, aquesta protesta es concentra en els vasos arterials i això provoca que hi hagi més arterioesclerosi, hipertensió, infarts, embòlies...El doctor Barbé remarca la gravetat d'aquesta malaltia, però també incideix en l'existència d'un tractament altament satisfactori: el CPAP. El CPAP és un aparell amb el qual han de dormir els malalts i a través d'una mascareta proporciona oxigen i, per tant, permet que el malalt respiri de forma normal.
Aquest tractament no cura, «igual que les ulleres no curen la vista però permeten que hi vegis», igual passa amb les persones que dormen amb mascareta. Quan començaren, duien a terme només dos estudis cada setmana fins a arribar als set estudis de son que es fan cada nit. A pesar de l'esforç de l'hospital «continua havent-hi llistes d'espera», explica el doctor Ferran Barbé, un dels metges responsables de la unitat. Actualment, la unitat del son de Son Dureta, la única de les Balears, pot atendre unes 2.000 persones anuals.
Tot i que la informació sobre aquestes malalties és cada vegada major, la immensa majoria de persones que presenten aquestes patologies no està diagnosticada. Si es tenen dubtes, segons recomana el doctor Barbé, el millor és anar al metge de capçalera qui, si ho considera necessari, remetrà el pacient a la unitat del son. L'estudi consisteix a analitzar, mitjançant un seguit de sensors, les respiracions del pacient mentre està dormint; després es plasmaran en una gràfica. A partir de totes les dades extretes, es podrà fer un diagnòstic.
