El secretari general del Partit Popular (PP) i candidat d'aquest partit a presidir el Govern que sorgeixi de les pròximes eleccions generals, Mariano Rajoy, va fer costat ahir a les reivindicacions que li va exposar el president Jaume Matas. Entre aquestes, Rajoy es va mostrar d'acord a «recuperar les inversions del Conveni de carreteres que no s'han pogut executar».
El sucessor de José María Aznar, almenys al capdavant del PP, també donà suport a la declaració d'interès públic dels vols interinsulars, ja que segons avançà «hi ha voluntat que vagi al Consell de Ministres» i destacà que aquesta mesura «fixarà uns preus màxims» per evitar que quedi inèdita per una pujada de les tarifes. Finalment, es va mostrar favorable al «pla energètic, que preveu un gasoducte entre València i les Balears i un cable elèctric que permetria obrir el mercat a la competència».
Quant a la reducció del pressupost destinat a les Balears per l'Estat amb vista al 2004, l'exvicepresident del Govern central assegurà que «la màxima de -l'actual vicepresident- Rodrigo Rato de fer més amb menys no és aplicable a les Balears ni a cap altre territori. Crec que us heu de fixar en els grans projectes més que en la xifra. Els grans projectes són plurianuals i si cap comunitat registra una gran davallada és perquè s'han finalitzat els grans projectes. Ara bé, crec que és evident que hi ha una relació immillorable amb el senyor Matas i no ha d'existir preocupació quant al tracte que tindran les Balears amb aquest Govern i amb el Govern que jo pugui presidir».
Precisament, es referí també a la possibilitat que Matas abandoni la presidència per tornar a Madrid si Rajoy arriba a la Moncloa. El secretari general del PP va assegurar que és una decisió personal de Matas, però que «no n'he parlat amb ell; ja en tenc prou a convèncer la gent que jo som un bon candidat per haver de tractar altres temes. Això ja es veurà».
Finalment, es referí al suport d'UM, soci del PP, al pla Ibarretxe, i va assegurar que «és sorprenent que a Unió Mallorquina generi entusiasme el pla Ibarretxe», que creu que va a contra corrent.
