Els efectes de la immigració estrangera s'estan notant al mercat laboral. El nombre d'estrangers que fan feina a les Balears ha crescut durant els darrers dotze mesos, mentre que la quantitat de treballadors amb ciutadania espanyola, tant nascuts a Balears com a la resta de l'Estat, s'ha reduït. Així ho reflecteixen les darreres dades de la Seguretat Social, a les quals ha tingut accés aquest diari.
Si el mes de setembre passat hi havia 424.313 afiliats a la Seguretat Social, 49.460 d'ells, gairebé un 12 per cent, eren estrangers, tant procedents de la Unió Europea com de fora d'aquesta. La resta, 374.853, eren originaris de les Balears o de la resta de l'Estat espanyol.
Si ens remuntam a dotze mesos enrere, per poder comparar la situació, trobam que llavors hi havia 422.456 treballadors afiliats a la Seguretat Social a Balears. D'ells, 46.098 eren estrangers (gairebé l'11 per cent), mentre que 376.358 eren nascuts a les Balears o a la resta de l'Estat espanyol.
És a dir, en els darrers dotze mesos, el nombre d'estrangers que fan feina a les Illes Balears ha crescut amb 3.362 treballadors afiliats, mentre que la xifra de persones originàries de l'Estat espanyol que fan feina s'ha reduït en 1.505 treballadors.
A més, el pes dels empleats estrangers ha passat de representar l'11 per cent del total d'afiliats al 12 per cent.
Precisament, des de la Conselleria de Treball i Formació del Govern, tant quan manava el Pacte de Progrés com ara, sota les regnes del Partit Popular (PP), s'ha reconegut en diverses ocasions que el fet que la xifra d'aturats inscrits a l'Institut estatal d'ocupació (Inem) hagi crescut durant els darrers dotze mesos un 11'1 per cent s'explica per l'augment de la població activa, a causa de l'arribada a Balears d'immigrants (espanyols i estrangers) que cerquen feina.
De la mateixa manera, els experts en immigració han assenyalat diverses vegades que la immigració amb una formació alta (majoritàriament procedent d'Europa i d'algunes zones d'Amèrica) competeix amb la població local pels llocs de feina, mentre que la que no té un alt nivell de formació realitza tasques que no desitgen dur a terme els habitants autòctons. Ara bé, aquest és el primera pic que públicament es constata la pèrdua de llocs de feina d'espanyols.
