JOAN GUAITA. El conegut galerista declara que «el tema dels xuetes té interès, però només en l'àmbit d'informació general». Per Guaita, avui en dia Mallorca s'ha obert al món i configura una mescla d'ètnies sense precedents. «Aquí arriben nins de Romania i en quinze dies ja entenen el català. A mi això em sembla gloriós». I remarca: «Mira els Estats Units, que és l'exemple que jo conec. Allà hi conviuen llinatges d'arreu del planeta. I ningú no et mira malament perquè tenguis un nom asiàtic o jueu. Aquesta naturalitat en el tracte de la diversitat em meravella. Si els xuetes volen viure la seva particularitat, perfecte, sempre que ho facin sense ressentiment. Aquí també hi ha àrabs, subsaharians... Que cadascú experimenti la seva idiosincràcia, però sense estridències».

PERE MESTRE. L'actor i director de la companyia teatral Estudi Zero i de l'escola de Teatre Sans interpreta que la qüestió xueta és un tema del passat, «o almanco aquesta és la meva sensació, des de fora. És més, en els darrers temps ha revifat, però en sentit positiu, vull dir que és viscuda amb orgull i és objectiu de manifestacions culturals diverses. En definitiva, una cultura més i perfectament integrada». Mestre indica que alguns dels components de la companyia i alumnes de la seva escola de teatre tenen llinatge xueta. «Per a nosaltres no representa cap estigma, sinó a l'inrevés, és una manifestació d'obertura». Pere Mestre també subratlla que «tots els mallorquins tenim una part jueva, a més d'una altra d'àrab». I destaca que dins l'àmbit del teatre mallorquí els jueus han jugat un paper de primera línia. «Basta recordar la figura de Xesc Forteza. És ver que durant el franquisme en Xesc i altres com ell feien un teatre costumista, però probablement era l'única manera de fer teatre en català. I les companyies actuals tenim un deute amb ells».

MIQUEL FERRÀ. L'escriptor i conseller editorial de Diari de Balears també manté la tesi que és un problema socialment superat. «Els mateixos xuetes mai no han fet reclamacions organitzades. Els únics que s'han mogut són persones de classe mitjana alta, gent que ara són padrins, és a dir, gent a extingir. Avui fins i tot els al·lots de llinatge xueta ignoren les connotacions negatives que en altre temps tengué. I a causa de l'allau d'immigrants, ara mateix estam començant a reescriure la història de Mallorca. A causa de la globalització, el cosmopolitisme és tal que els reptes del futur seran uns altres».

MERCÈ TRUYOLS. La directora de l'Oficina de Turisme, els llinatges de la qual pertayen a la aristocràcia mallorquina, nota que actualment ja no hi ha ningú que sigui menyspreat pel seu nom, i molt manco discriminat. «Alerta, però. Ells tenen tot el dret a conèixer les seves arrels, la història d'Israel, la religió. Aquestes són peces de la seva identitat».

JAUME SASTRE. El professor de l'Institut de Secundària de Llucmajor i membre del Lobby per la Independència percep que la virulència d'èpoques passades ha minvat moltíssim. I això perquè els agents socials que més l'atiaven eren l'aristocràcia, l'Església i el franquisme, «que sempre va donar voltes a allò de la confabulación judeomasónica. És a dir, que les causes han perdut la seva raó de ser». Sastre explica «per acabar d'una vegada amb el tema s'ha de posar damunt la taula i parlar-ne sense recriminacions, des d'una perspectiva històrica. Ni més ni manco».

DEMETRIO PEÑA. El responsable de Pimem observa que en l'àmbit global, dins la memòria col·lectiva, en «queda poca cosa, d'això, és una disputa tècnicament superada. Quan en Ramon Aguiló era batle li varen fer unes pintades que el tatxaven de xueta. Ell va declarar públicament, i ben tranquil, que en la seva vida estava orgullós per dos motius: per ser socialista i pel seu llinatge». Ara, també és ben ver que perduren ferides individuals. «Jo record que quan anava a escola es cantaven cançons per enfotre's dels xuetes. Les persones grans s'ho callen tot, però els nins són cruels».

TÒFOL SERRA. L'escriptor i estudiós de la cultura jueva comparteix la sensació general sobre la poca actualitat del tema xueta. Però encara detecta prejudicis, principalment entre els descendents de l'aristocràcia mallorquina. «Entre aquests grups de gent encara queden rancúnies que s'han anat covant al llarg dels segles. Jo he estudiat durant anys el tema dels jueus i puc assegurar que hi ha molts d'aspectes sense aclarir. I precisament d'aquí que les antipaties dels botifarres i dels aristocràtes cap a aquestes persones solen ser producte d'enveges familiars i personals amb multitud de ramificacions econòmiques, de prestigi social, etc. I també s'ha de pensar que molts de mallorquins són descendents reconvertits de jueus, cosa que embulla encara més la troca, perquè, després, a fi d'amagar la seva genealogia, són els qui ataquen els xuetes». Segons Serra, un altre element que dilueix l'antixuetisme és «la buidor dels joves, que ja no es preocupen pel món i desconeixen el passat».

PERE FULLANA. L' historiador pensa que aquesta qüestió només interessa una minoria il·lustrada i com a objecte d'estudi antropològic, sociològic, etc. Però en el carrer és un afer difuminat, un afer entre altres en una «societat intercultural. Dins la cultura popular, la gent gran encara conserva una certa agilitat mental per associar elements xuetes amb certs comportaments socials. Però això és a l'àmbit privat, sense incidència pública. I jo crec que les persones de cada pic es troben més sensibilitzades a l'hora de respectar les diferències i rebutjar aptituds xenòfobes».

BARTOMEU MESTRE. El cap de recursos humans de Sa Nostra i autor del llibre La identidat reeixida mai no ha testimoniat en primera persona abusos contra un subjecte pel fet de ser xueta. «Però està clar que n'hi ha hagut. Ara, en el segle XXI, la societat illenca ja no en fa gaire cas. No hem d'oblidar que els Estats Units d'Amèrica són d'origen anglo-israelià. El món s'isrealitza progressivament, el conflicte entre Israel i Palestina és tan intens que cada dia surt als mitjans de comunicació, i alguns aprofiten la conjuntura per referir-se a tot quant faci esment directament o indirectament a Israel, que en el nostre cas és això dels xuetes. Però res més».

ALEXANDRE BALLESTER. «Ja era ben hora que aquesta escissió social desaparegués». Amb aquestes paraules s'expressà el dramaturg i cronista de sa Pobla, que considera que «en una societat moderna això no té ni cap ni peus. Tu no pots discrininar un individu pel seu llinatge. Abans els matrimonis mixtos eren mal vists. Quan jugàvem a l'escola amb els amics, l'insult més prompte i fort que podies fer era dir xueta a algú. I mira avui... les meves nétes ni tan sols saben què vol dir aquesta paraula. Això demostra que hem avançat».

SEBASTIÀ SERRA. El professor d'Història de la UIB recorda que fa uns anys es publicaven bastants de llibres sobre els xuetes, i «tothom hi deia la seva, fins i tot amb certa crispació. Últimament els implicats ja no s'encenen tant. És un problema real, però ni molt manco com abans. Darrerament hi ha un bon grapat d'activitats per posar de relleu que aquí hi ha hagut una cultura jueva que en certa forma encara perdura. Em pareix un sistema encertat per passar de la crispació a la coexistència pacífica entre maneres de veure el món complementàries».

LLEONARD MUNTANER. L'editor i historiador enfoca la pregunta a partir de les transformacions iniciades a Mallorca quaranta anys enrere. «El boom turístic revolucionà l'estructura econòmica. Aquest va ser el primer canvi i el més evident. Però n'hi va haver un altre de paral·lel, no tan ràpid però igual de contundent. Hi va haver un canvi de mentalitat, la qual cosa va diluir la importància de l'antijudaisme. A partir d'aquella metamorfosi les preocupacions varen ser unes altres, més lligades amb el present que no amb conflictes heretats de circumstàncies passades». Amb tot, insisteix que queda una tasca per fer: el reconeixement oficial de les malmenades patides durant segles pels xuetes. «Sense aquesta passa, la ferida no sanarà del tot». I avisa que convé aprendre dels errors històrics. «Els xuetes eren malvists per ser una minoria, les minories sempre corren aquest perill. D'aquí a uns anys, els mallorquins històrics i els seus trets culturals seran la minoria. Ja veurem què passarà».