L'Executiu renuncia al projecte del camp de polo i obre una investigació

Flaquer va assenyalar que «en un mes i mig ni l'expresident del Govern, Francesc Antich, ni el conseller d'Obres Públiques, Francesc Quetglas, han donat explicacions de per què es va decidir indemnitzar la promotora responsable del projecte (que incloïa una urbanització) a canvi de res».

El també conseller de Turisme va comentar que el Govern ha ordenat a la Conselleria d'Interior una «investigació interna» sobre aquesta indemnització, per la qual cosa no es descarta que l'actual Gabinet recorri als tribunals per exigir responsabilitats.

Flaquer va recordar que la indemnització es va fer «sense que els particulars es comprometessin a retirar el recurs que tenien interposat contra la modificació de les DOT (Directrius d'Ordenació Territorial)».

«Sospites»
Davant d'això, segons Flaquer, el Govern ha renunciat al projecte, ja que té «serioses sospites i dubtes» sobre la regularitat d'aquesta situació.

Tanmateix, Flaquer va assegurar que l'Executiu «no desisteix del seu compromís amb el municipi de Camps». De fet, va assenyalar que serà l'Ajuntament de Campos qui «decideixi què és el que vol per al seu municipi».

Flaquer va insistir que aquesta decisió s'havia acordat perquè el Govern no havia rebut explicacions sobre aquesta actuació per part dels seus responsables, sense cap altra intenció.

Finalment, el portaveu oficial del Govern va voler deixar ben clar que el Govern havia pres aquesta decisió de manera definitiva, independentment del resultat de l'expedient informatiu que la Conselleria d'Obres Públiques, Transports i Habitatge va obrir i que encara no s'ha conclòs. Aquesta situació tèrbola va començar quan el passat mes de maig, el Govern del Pacte de Progrés, i més concretament des de les àrees gestionades pel PSIB-PSOE, va concedir una indemnització d'1.088.000 euros a la promotora de la urbanització del camp de polo de Campos després que la modificació l'any 1999 de les Directrius d'ordenació territorial (DOT) desclassificassin els terrenys. El projecte incloïa una urbanització de 2.000 habitants.