L'home que estrangulà la seva al·lota estava obsedit per les pel·lícules de por

Així ho explicaren els policies que realitzaren una inspecció ocular al lloc on es cometé el crim, a l'habitatge que compartien des de feia un any Manuel i la seva al·lota Beatriu, que morí estrangulada. La jove, que aparegué morta al sofà del domicili (el cadàver estava nu i només tenia una camiseta col·locada a damunt), tenia, a més d'unes marques al coll, una ferida al nas. L'agressor, mentre l'estrangulava, li mossegà el nas. La dona no presentava cap senyal de defensa.

Malgrat la gravetat del cas, la fiscal Rosa Cosmeli demana que el jurat popular declari l'absolució de l'acusat i es basa que els metges han determinat que l'acusat és un esquizofrènic i que en el moment de cometre els fets patia un brot de la seva malaltia. La fiscal sol·licita que Manuel estigui un període no inferior a 15 anys en un centre psiquiàtric.

La família de la víctima exerceix l'acusació particular a través del lletrat Miguel Ill Ferrer, que no creu que el comportament que mantingué l'acusat durant el desenvolupament dels fets coincideixi amb el d'un esquizofrènic que està sofrint un brot. El lletrat imputa a l'acusat un delicte d'assassinat amb l'agreujant de traïdoria i acarnissament, i reclama una condemna de 25 anys de presó. L'advocat defensor Carlos Portalo demana que es decreti una mesura de tractament ambulatori per al seu client, ja que accepta que pateix una malaltia mental.

L'acusat no volgué ahir declarar sobre els fets. Tanmateix, la seva autoria no es discuteix, ja que Llinàs reconegué des del primer moment que havia estrangulat la jove i fou ell qui avisà la Policia després de cometre el crim. El jurat escoltà el testimoni dels policies que inspeccionaren el lloc dels fets i que detingueren l'acusat. Els testimonis varen descriure el pis «com un lloc fosc i molt estrany», i detallaren que gairebé tota la decoració era de temes esotèrics i de terror.